El passat 17 de juliol va ser un dia clau per la Unió Europea. La presidenta Von der Leyen, des de la seu de la Comissió, va comparèixer per presentar el nou pressupost de la UE. Un pressupost ambiciós, però amb mancances evidents, sobretot per a les petites i mitjanes empreses.
El pressupost és conegut en l’argot comunitari com a Marc Financer Plurianual 2028-2034 (MFF per les seves sigles en anglès) i serà amb tota seguretat el document més debatut de tota la legislatura. I és que les negociacions a la UE són complexes, especialment quan hi ha grans sumes de diners implicades. Per això, el debat sobre el MFF comença anys abans de la seva aprovació definitiva, i per aquesta raó, és habitual que la versió final disti molt de la inicial.
Amb tot, aquesta primera proposta defineix el marc de discussió i obre un període de negociacions que, tot i semblar llunyanes, impactaran profundament en l’esdevenir dels 27 estats membres.
Aquí les 10 claus per desxifrar el pròxim MFF:
- La quantitat:
1,98 bilions d’euros. Aquest és el muntant que proposa Úrsula Von der Leyen. Vist des d’una perspectiva macroeconòmica, suposa l’1,26% de la Renda nacional Bruta de la UE i representa un augment considerable respecte dels 1,2 bilions d’euros de l’anterior pressupost. Països Baixos, Alemanya o Suècia ja han mostrat el seu rebuig a aquest increment i, la Comissió, sabedora de les reticències dels estats a augmentar el pressupost, ha plantejat la creació de recursos propis per assumir ella mateixa aquesta diferència.
Això sí, una part important del pressupost es destinarà a pagar el deute dels fons Next Generation que es van emetre per pal·liar els efectes de la crisi de la COVID-19.
- Els recursos propis:
Per evitar la ira dels països frugals, la Comissió pretén cobrir una part de l’increment amb fons provinents de “recursos propis”. És a dir, taxes i impostos. A més dels mecanismes ja existents, la Comissió Europea té previst crear-ne de nous: des del mecanisme de comerç d’emissions (ETS), el Mecanisme d’ajust en frontera per Carboni (CBAM), una taxa de residus electrònics no recollits, o una fracció de l’impost especial sobre el tabac i una quota fixa a les multinacionals.
Aquests nous recursos propis s’introduiran l’any 2028 i es té previst que recaptin un total de 58,5 mil milions d’euros (a preus de 2025).
- Reformes estructurals i respecte a l’estat de dret
Una de les novetats del MFF és la condicionalitat dels fons. Això vol dir que, per obtenir els diners, els Estats Membres hauran de complir amb les reformes exigides per Brussel·les. Aquesta fórmula, que ja ha sigut utilitzada amb els Fons Next Generation i que segons la Comissió Europea ha donat bons resultats, serà replicada ara per assegurar una correcta adjudicació dels fons.
A més, Von der Leyen va més enllà de les reformes i exigirà un estricte compliment de l’estat de dret, així com de la Carta Europea de Drets Fonamentals. Per la seva part, els Estats Membres hauran de demostrar que tenen els mecanismes adequats per assegurar la qualitat de l’estat de dret.
- Simplificar o defallir: l’estructura dels fons:
En línia amb la voluntat de simplificar l’entramat administratiu de la Unió, aquest MFF mostra una estructura més senzilla i flexible. Està estructurat en 4 categories, de les quals cal destacar per nivell de pressupost, així com pel potencial impacte els Plans d’associació Nacionals i Regionals, que amb 1 bilió d’euros adjudicats suposa la meitat del pressupost, així com el Fons de Competitivitat que augmenta considerablement fins als 409.000 milions d’euros
Una de les novetats més importants d’aquesta nova estructura és que una part important dels fons no estaran adjudicats a cap partida concreta. Això donarà a la Comissió més capacitat per adaptar-se a esdeveniments sobrevinguts.
- Els plans d’associació Nacionals i Regionals. Risc de centralització?
A imatge dels fons Next Generation, la Comissió vol agrupar tots els programes sota el paraigua del Pla d’Associació Nacional i Regional. És l’aposta decidida de la Comissió per millorar el funcionament dels fons, reduint el nombre de programes a només 27 (un per estat membre) i flexibilitzant les partides.
Si més no, moltes regions ja han mostrat recels d’aquesta reforma, ja que veuen que aquest model de governança pot perjudicar la seva capacitat de decisió. De fet, això ja ha succeït amb els Fons Next Generation i els Mecanismes de Recuperació i Resiliència. La Generalitat de Catalunya, per exemple, ha denunciat diverses vegades que la centralització dels fons genera ineficiències importants.
- La Política Agrària Comuna i els fons de cohesió:
Si els Plans Nacionals i regionals d’associació suposen la meitat del pressupost total és en gran part a conseqüència de la Política Agrària Comuna i els Fons de Cohesió que són, històricament les partides més importants del pressupost comunitari.
Si més no, en aquest nou Marc financer, tot i que continuen sent centrals, la seva quantia queda significativament retallada, a més de diluir-se amb altres partides, la qual cosa fa més difícil saber quin és l’import exacte destinat a aquests fons.
- El Fons de competitivitat
En contraposició a la Política Agrària Comuna i els Fons de cohesió, el Fons de Competitivitat augmenta i guanya protagonisme.
Tot i que a primera vista pot semblar una bona notícia que la Comissió Europea doni, per fi, la importància que mereix la competitivitat, cal mirar la lletra petita. Si ho fem, veurem com la part més important del fons va destinada al programa Horizon (programa més centrat en investigació universitària que no pas en competitivitat), així com en defensa i espai. Es troben a faltar partides concretes destinades al món empresarial.
- On són les pimes?
Si alguna cosa brilla per la seva absència, és una partida específica per les pimes. Sent el 99% de les empreses europees, el 67% de l’ocupació i el 57% del VAB de la Unió, sorprèn que el nou marc financer no tingui en compte aquesta realitat. Caldrà, doncs, continuar batallant per posar al centre debat la que és la columna vertebral de l’economia europea.
- El guanyadors i els perdedors
Sense dubte, els grans guanyadors d’aquest nou Marc Financer són el sector de la defensa i les grans tecnològiques. Aixoplugats sota el paraigua de la competitivitat veuran incrementades les seves partides.
En contraposició, ecologistes, el món agrari i els receptors dels fons de cohesió, veuran les seves partides substancialment reduïdes. Si més no, tot i la reducció continuen sent els principals beneficiaris del MFF i, per tant, mantenen la seva posició central.
Caldrà veure quin paper jugaran les regions en la implementació dels fons que, previsiblement, dependran de la bona voluntat dels estats perquè aquestes tinguin un paper més o menys rellevant.
- Reflexions finals
La proposta de la Comissió és només el punt de partida del procés. Ara, comença el veritable debat entre institucions europees, estats membres i grups d’interès que ben segur transformarà significativament el contingut del MFF. Malgrat això, una cosa és evident: aquest Marc Financer serà clau per determinar el camí que ha de seguir la UE la pròxima dècada. Tothom a Brussel·les n’és conscient.
Nosaltres, des de la delegació de Pimec, també, i per això treballarem perquè els interessos de les pimes catalanes siguin tinguts en compte.
Gerard Gil, Tècnic d’Afers Europeus.
