Mantenir viva la proximitat: un deure col·lectiu

L’actualització de la Llei de Comerç ha de tenir com a prioritat enfortir, dignificar i professionalitzar el comerç de proximitat

Com a flequera, he estat testimoni de la profunda transformació que ha experimentat el comerç de proximitat en els darrers anys. Els hàbits de consum evolucionen de manera accelerada, la digitalització s’imposa i proliferen nous models de negoci; tot això impacta directament en la nostra activitat econòmica i en la salut del comerç local.

Els establiments de comerç no són només un punt de compra, són generadors d’activitat econòmica, d’ocupació i motor de benestar social. Però, perquè ho continuïn sent, calen mesures concretes i valentes que en garanteixin la viabilitat i competitivitat. I és per això que des de Pimec Comerç reclamem una actualització de la Llei de Comerç amb una prioritat clara: enfortir, dignificar i professionalitzar el nostre comerç de proximitat.

És urgent apostar per un model que posi les persones al centre. Dignificar el comerç vol dir dotar-lo dels instruments adequats per adaptar-se als nous temps, sense perdre l’essència que el fa únic. Professionalitzar-lo implica proporcionar formació contínua per poder oferir producte i servei d’excel·lència i, el més important, una experiència de consum, a banda de comptar amb suport per digitalitzar-se, eines per gestionar millor els negocis i capacitat per captar i retenir talent. I, finalment, enfortir-lo vol dir protegir el seu entorn: planificar urbanísticament amb mirada comercial, garantir un ús racional de l’espai públic, promoure la compra responsable i establir mesures que ajudin a garantir la continuïtat dels negocis.

Un tema que ha d’estar a l’agenda política és la reducció de la burocràcia. El comerç de proximitat és molt més que una activitat econòmica, ja que no només proveeix els consumidors de béns i serveis, sinó que és una peça essencial per a la convivència, la cohesió social, la sostenibilitat mediambiental i la seguretat. No podem deixar-lo desprotegit davant una regulació pensada per a escenaris que no reflecteixen la seva realitat. És imprescindible simplificar i adaptar la normativa a la dimensió real de les pimes del sector, perquè les regles del joc no poden ser iguals per a tothom.

Per garantir la continuïtat del comerç local també calen polítiques actives de suport. Les modificacions de la Llei de Comerç han de fomentar la digitalització i transformació del sector, i dotar les administracions locals dels recursos necessaris per fer polítiques de promoció i ordenació comercial. A més, la llei ha de vetllar per evitar que es generin posicions de domini que puguin posar en risc la competència i el progrés compartit, perquè hi ha d’haver un equilibri amb tots els models comercials, però en igualtat de condicions. No podem patir d’aquesta manera les conseqüències d’una concentració que empobreix el nostre teixit econòmic i social.

Enfortir el comerç de proximitat és una responsabilitat col·lectiva, en la qual participen les empreses, els professionals autònoms, la ciutadania i les administracions. Amb una legislació adaptada a la realitat del sector i una nova ètica del consum, podrem construir un futur millor en què el model comercial català, arrelat al territori, recuperi la centralitat i el paper que li correspon.

Mónica Gregori, Presidenta de Pimec Comerç.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Com impacta el canvi climàtic en els diferents sectors d’activitat econòmica?

Next Story

10 claus per desxifrar el nou pressupost europeu

Latest from Opinió