En un context d’emergència climàtica, les pimes afronten el seu impacte cada cop més creixent i responen amb estratègies de sostenibilitat i resiliència per protegir l’activitat, mantenir la competitivitat i garantir la continuïtat del negoci
El canvi climàtic és una realitat que des de fa anys impacta a tots els nivells. Llargs períodes de sequera, temperatures cada cop més altes, episodis puntuals de pluges intenses o fortes pedregades són alguns dels efectes de la petjada humana sobre el planeta i que també tenen conseqüències en l’economia. Davant d’aquest escenari, les pimes, que representen el 99,8% del teixit empresarial català, són especialment vulnerables. Des de l’augment dels costos energètics, fins a l’adaptació a noves normatives ambientals, es veuen obligades a adaptar processos, revisar la logística o invertir en mesures de resiliència climàtica per garantir la continuïtat de l’activitat i minimitzar riscos.
En l’agricultura, a causa dels episodis de sequera i de calor extrema, la verema s’ha avançat un mes i hi ha empreses que han traslladat les varietats vinícoles a zones del Pirineu, on ara ja es donen les condicions climàtiques per aconseguir un bon producte. Ho explica el president de Pimec Agroalimentària, David Coll, qui també assegura que es busquen varietats de productes que siguin més resistents a aquestes condicions. “Hem de disposar de zones on poder emmagatzemar aigua perquè els episodis de sequera són més llargs i de sistemes de regadiu més eficients perquè amb molta menys aigua es puguin cobrir les necessitats”, assenyala David Coll, abans de recordar que l’activitat també s’ha hagut d’adaptar als criteris de sostenibilitat, cada cop més presents. “Busquem productes més respectuosos amb el medi ambient i, per això, necessitem invertir en la millora dels processos de reciclatge d’aigua o dels sistemes de tractaments de dejeccions ramaderes o residus orgànics”, detalla.
Pel que fa a la ramaderia, l’adaptació passa per la millora de la infraestructura de les granges, amb l’objectiu de garantir que els animals es criïn en unes condicions de temperatura el màxim d’estables possible. “També s’està fent una inversió en formació per tenir coneixement de les novetats en matèria de sostenibilitat i noves genètiques”, assenyala David Coll, qui recorda que “hem de confiar en el sector agroalimentari català i consumir productes de proximitat, ja que aquesta és una forma responsable de col·laborar en la sostenibilitat global del planeta”.
Un altre sector que es veu afectat és el turisme. L’augment sostingut de les temperatures, la intensificació dels períodes de sequera i l’aparició de fenòmens extrems ja condicionen l’activitat turística catalana. La reducció del confort climàtic pot minvar l’atractiu de les destinacions, i l’erosió de les platges, provocada per l’augment del nivell del mar i pels temporals marins, suposa una pèrdua directa d’espai turístic.
Pel que fa al turisme de neu, el canvi climàtic es tradueix en temporades més curtes i inestables, amb una disponibilitat de neu natural cada cop més incerta. Això obliga a una dependència creixent de la neu artificial, amb el consegüent impacte ambiental i econòmic. El turisme actiu i de natura també es veu afectat per un entorn natural més imprevisible, ja que l’augment del risc d’incendis forestals, la reducció dels cabals fluvials i les temperatures extremes poden limitar l’accés a espais naturals i reduir la qualitat de l’experiència dels visitants.
El president de Pimec Turisme, Carlos Rabaneda, explica que el canvi climàtic té conseqüències com, per exemple, “la desviació de la demanda turística cap a altres regions menys afectades, l’increment dels costos operatius i canvis en els calendaris tradicionals d’activitat turística”. Per això proposa, entre altres, implantar tecnologies sostenibles als establiments turístics, crear plans municipals contra emergències climàtiques i invertir en prevenció.
La restauració, com a part fonamental de l’experiència turística, també es veu afectada per l’augment de temperatures, la pressió sobre els recursos hídrics i les alteracions en la disponibilitat de productes locals i de temporada. L’estrès hídric pot comportar restriccions en l’ús d’aigua a cuines i establiments, mentre que l’impacte sobre l’agricultura i la ramaderia dificulta l’abastiment regular de productes frescos i de proximitat, amb l’increment consegüent dels costos. A més, les condicions climàtiques adverses poden reduir la freqüentació de terrasses i espais exteriors, afectant la facturació, especialment en destinacions on el consum a l’aire lliure és clau. Davant d’aquesta realitat, la restauració ha d’adaptar-se amb mesures d’eficiència hídrica i energètica, reformulació de cartes segons disponibilitat local i temporal i integració en estratègies turístiques resilients i sostenibles.
Pel que fa a l’esport, ja fa un temps que les instal·lacions esportives han incrementat la inversió en la climatització dels seus espais a causa de les altes temperatures. El sector també ha incorporat nous elements amb l’objectiu d’estalviar aigua com, per exemple, reductors de cabal o circuits de recirculació i reaprofitament. “En termes generals, les instal·lacions esportives catalanes que tenen piscines han reduït un 40% el consum d’aigua”, explica el president de Pimec Esports, August Tarragó. Alhora, la calor extrema i els fenòmens adversos han impactat directament en la planificació d’esdeveniments i activitats de lleure, amb cancel·lacions, reprogramacions i un augment dels costos de gestió.
Un sector que també pateix les conseqüències de l’emergència climàtica és el d’empreses de neteja. En relació amb la neteja d’equipaments públics, la vicepresidenta de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja i membre del Comitè Executiu de Pimec, Natividad Pintado, explica que l’increment de temperatures i els períodes prolongats de sequera generen més pols en suspensió i acumulació de residus, fet que “obliga a intensificar les tasques de neteja per garantir la salubritat i el benestar dels usuaris”. Pintado també assenyala que, amb la sequera i les restriccions hídriques, moltes empreses han hagut d’implementar sistemes de neteja més eficients, però més costosos tecnològicament, “amb menys marge de maniobra per a les petites i mitjanes empreses”. Pel que fa a les altes temperatures, la neteja d’equipaments públics també s’ha d’adaptar als horaris, a l’increment dels equips de protecció, a la necessitat de realitzar més pauses i millorar l’organització i la productivitat de les persones treballadores.
Pel que fa a la indústria, el president de Pimec Indústria, Josep Soto, explica que “en relació amb la sequera, el sector s’ha vist obligat a reduir consums i reinventar processos per fer front a les restriccions”, apuntant també que entre el 2023 i el 2024 el consum d’aigua per part de les empreses va caure un 8%, en molts casos sense que la producció global es veiés afectada. Sectors com l’alimentari, el químic o el paperer s’han tensionat especialment per la sequera, ja que l’aigua forma part indissociable del procés productiu. “La impossibilitat de garantir-ne el subministrament ha condicionat, fins i tot, projectes d’inversió i expansió industrial, amb el risc que les empreses innovadores acabin traslladant la seva activitat a regions amb més garanties hídriques”, explica.
“El teixit industrial català ha demostrat resiliència vers els efectes del canvi climàtic. La reducció de consums d’aigua, la digitalització de processos i la innovació en sostenibilitat són una realitat i les pimes industrials estan fent tot el possible per reinventar-se”, diu Soto. En aquest sentit, alerta que és imprescindible el suport de l’administració amb polítiques que posin el focus en la realitat de les pimes, ja que moltes tenen dificultats per abordar les inversions, manca de recursos financers i tècnics i incertesa sobre les ajudes públiques.
Natalia Guerrero, Departament de Comunicació de Pimec.
