Després de mesos d’incertesa i restriccions severes, les pluges de primavera ens han donat un respir que ens permet encarar l’estiu amb una mica més de tranquil·litat. Les reserves dels embassaments, com els del sistema Ter-Llobregat, han augmentat significativament gràcies a aquestes pluges, i arriben al 38,5%. No obstant això, la sequera no s’ha acabat, i el futur de les nostres reserves d’aigua dependrà en bona mesura de les precipitacions de la tardor. Actualment, els embassaments del sistema Ter-Llobregat se situen al 49% de la mitjana històrica dels últims deu anys, una dada que permet visualitzar clarament que encara queda molt per fer i és crucial no caure en l’autocomplaença.
Durant l’últim any i mig, PIMEC ha demostrat la seva disposició a col·laborar amb l’administració per fer front a la sequera. Hem impulsat diverses iniciatives, com el manifest “Economia, Aigua i Futur“, així com propostes en el debat parlamentari sobre la sequera, i hem participat en nombroses reunions. A més, hem defensat la creació de més infraestructures per a la regeneració d’aigua, una mesura clau per garantir la sostenibilitat hídrica. Ara és el moment de recordar els errors del passat i evitar-los en el futur.
En aquest sentit, és primordial aprofitar aquest moment de relativa calma per avançar en la construcció d’una infraestructura hídrica robusta. Les administracions públiques han de continuar amb les inversions previstes per construir una infraestructura de l’aigua més resilient, tal com preveu la Llei 9/2023, en la digitalització del cicle de l’aigua i en la millora de la capacitat d’aigua regenerada, mesures que han de ser implementades de manera efectiva i en els terminis establerts.
Des de PIMEC també insistirem en la necessitat d’un Pacte Nacional per l’Aigua que permeti una planificació i un seguiment a llarg termini. Aquesta governança ha de garantir que les mesures adoptades no siguin només solucions temporals, sinó que estiguin dissenyades per afrontar futurs episodis de sequera amb més solidesa i eficàcia. És el moment d’unir esforços i treballar conjuntament per assegurar que Catalunya tingui una gestió de l’aigua capaç de superar els reptes del canvi climàtic i garantir la disponibilitat d’aquest recurs vital per a les generacions futures.
El refranyer català ens recorda la importància de la perseverança amb la dita “a poc a poc es va lluny” i, en el cas que ens ocupa, amb la necessitat de la planificació a llarg termini i la inversió contínua. I també que seria un error aturar-nos ara que la sequera ha afluixat. Cal mantenir el ritme i seguir avançant en la millora de la nostra infraestructura hídrica pel bé de les generacions futures i per estar més ben preparats per a futurs reptes climàtics.
