Continuant amb el plantejament del darrer article, en què parlàvem de la necessitat d’un mètode per a la planificació i el desplegament de la transformació digital al món de les pimes, dediquem aquest escrit a emmarcar-hi aquest procés estratègic.
Partim del fet que aquesta necessitat ha estat molt estudiada i aplicada en àmbits empresarials de gran empresa, bastant menys estudiada per administracions públiques i gens treballada en el cas específic de les pimes, quan paradoxalment són aquestes les que conformen el principal teixit productiu a molts indrets, com és el cas de Catalunya.
Els mètodes tradicionals, proposats a partir de principis dels anys noranta del segle XX, aleshores referits com a mètodes de planificació estratègica de sistemes i tecnologies d’informació, són la base per a qualsevol mètode més actual. De fet, la recent aparició i recerca de noves aplicacions i tecnologies digitals ha generat noves eines conceptuals que, degudament encaixades, poden permetre d’actualitzar i adaptar les esmentades metodologies a àmbits tan importants com el de les micro, petites i mitjanes empreses.
Volem que el nostre mètode giri al voltant del concepte de la maduresa digital de l’empresa, en altres paraules: l’objectiu de l’aplicació del mètode és el creixement i la maduració de l’empresa quant a la utilització innovadora i transformadora d’aplicacions i tecnologies digitals. Això comporta la necessitat que el mateix mètode ja inclogui un instrument que ens permeti avaluar i mesurar fins a quin punt podem assolir el creixement digital desitjat, un “model de maduresa digital”.
A diferència dels mètodes tradicionals, un mètode pensat per a pimes necessàriament se situa davant d’una gran diversitat d’empreses, sectors i solucions dins el mateix sector, així com d’una gran variabilitat de situacions de partida i de nivells de recursos disponibles. Encara més, les circumstàncies d’una mateixa empresa poden variar en el temps; en un moment pot caldre “posar el fre digital” i consolidar aplicacions digitals, mentre que en altres moments convindrà comprometre’s més decididament a “accelerar digitalment” la transformació de l’empresa. Aquestes decisions són estratègiques per naturalesa i prendre-les metòdicament i analíticament facilita l’encert i minimitza els riscos, posa control en el “viatge digital”.
Similarment, per l’estructura i recursos habituals de moltes pimes, convé explorar nous rols de suport a la seva transformació digital estratègica per part d’institucions associatives com PIMEC, mentors digitals d’acompanyament, formació, assessorament i intermediació entre les pimes i el complex mercat de les aplicacions i tecnologies digitals, així com el de serveis informàtics. Aquestes funcions, que per a les grans empreses i administracions públiques són importants i que en part ja ofereixen algunes empreses consultores i de serveis informàtics, són molt difícils de trobar de manera especialitzada per a les empreses de menor dimensió, quan per a aquestes la transformació digital pot ser vital.
Com a conseqüència, a PIMEC estem dissenyant un mètode adaptable a cada context concret, on podrem modular la intensitat d’utilització del mètode per a una mateixa empresa, segons cada moment i situació, i segons el seu nivell de maduresa digital. La nostra intenció és aplicar-hi el mètode “per capes” o nivells de complexitat. També, fent servir un terme d’actualitat, el volem aplicar seguint diferents iteracions cadascuna de les quals portarà a un nou nivell d’aposta o maduresa digital, definida a partir d’un model construït expressament per a cada utilització que sigui necessària. Com a resultat, l’aplicació del mètode donarà lloc a un pla de projectes d’innovació i transformació digital, amb un pla paral·lel d’aprenentatge i formació, així com una proposta de col·laboració amb mentors digitals i empreses en què es definirà qui farà què en el desplegament del pla de transformació digital de les pimes.
Òscar Beà – Assessor en Transformació digital. Doctorand a PIMEC per la UPC
