Aleix Gorgorió és cofundador de Rem Studio i soci fundador de l’empresa Lighthink Lab, un laboratori creatiu d’experiències sensorials que va des del mapping arquitectònic a les instal·lacions interactives mitjançant processos de ludopublicitat i experiència d’usuari. Com a agència creativa i de publicitat, toca diferents segments de negoci, a diferents escales, fent servir sempre les noves tecnologies.
Com comença la teva trajectòria empresarial?
La nostra empresa neix de cobrir una necessitat. Soc llicenciat en arquitectura, una professió que toca diferents disciplines, i vaig descobrir-ne una de nova –el mapping– quan vaig llegir als diaris sobre el festival internacional de mapping de Girona l’any 2014, al qual ens vam presentar. Podem dir que es tracta dels nous focs artificials sostenibles del segle XXI.
Juntament amb el meu soci, que té un perfil més tecnològic, vam presentar un projecte creatiu i vam guanyar el primer premi en la categoria oberta. Així va néixer Lighthink Lab.
Què és exactament el mapping?
És una tècnica audiovisual que consisteix a projectar contingut de vídeo sobre un volum específic com pot ser un edifici sencer o una sabata per tal d’alterar-ne la percepció de l’espectador de manera que sembli que l’edifici o la sabata cobri vida o tingui moviment, entre molts altres efectes.
Com pot ajudar les pimes el mapping?
Com tota eina de comunicació, serveix per fer publicitat d’un producte o servei, però d’una forma disruptiva i trencadora, mitjançant l’ús de les noves tecnologies i les arts digitals. Així s’aconsegueix l’anomenat efecte wow per tal que el producte romangui en la memòria dels espectadors o –en aquest cas– dels clients o consumidors.
És senzill tirar endavant projectes d’aquest tipus amb l’Administració Pública?
No és fàcil, i el més dificultós és que l’espai temporal entre el primer contacte per iniciar un projecte i la presentació de la proposta és massa llarg. El període de temps entre la materialització i l’execució es pot allargar fins a 2 anys. A més, la política ens afecta molt perquè, si comences després del segon any d’una legislatura, aquest fet suposa un bloqueig o inclús la cancel·lació de projectes quan han de passar per l’administració pública.
Quan perdem un client dol, però la lectura que fem és la pèrdua d’oportunitats i, al final, qui hi surt perdent és la ciutadania, perquè a vegades tractem temes culturals o d’activació d’eixos comercials, per exemple.
Precisament, empreses com la nostra i el sector privat som els impulsors dels projectes que desenvolupa ara el sector públic, assumint els costos i sense ajuda de l’administració. Els darrers anys he pogut comprovar que els casos d’èxit sempre ho han estat gràcies a les pimes. Per exemple, aquest any 2024 s’estan implementant noves tecnologies, les quals ens han vingut donades pel client privat.
Per citar un exemple: nosaltres vam presentar una tecnologia l’any 2019 i l’Administració Pública no la va acceptar. Més endavant, el 2023 l’Administració va tirar endavant el mateix projecte a través d’un altre client.
La innovació i la digitalització són elements clau en el teu sector. Com aconseguiu adaptar-vos als canvis constants per estar al dia?
Mitjançant la formació contínua, ja sigui amb màsters, postgraus i, sobretot, l’autoaprenentatge. Llegint, rellegint i buscant a Internet, que és una porta al coneixement i una xarxa d’experts i contactes gairebé il·limitada. Crec que dedicar hores a formació és una inversió, sobretot a mitjà i llarg termini.
També estem pendents de les comunicacions especialitzades, com les xarxes socials, que, ben utilitzades, són una font molt important d’informació, i dels clústers tecnològics i lobbies que agrupen la informació que ens interessa, com la referent a la Intel·ligència Artificial, eina que crec que ens beneficiarà molt per resoldre el ritme lent i el desfasament de l’Administració Pública.
