Els tràmits i els costos que els tràmits administratius comporten per posar en funcionament una activitat econòmica i el seu manteniment depenen en bona mesura del tipus d’activitat a desenvolupar, del seu sector. Hi ha activitats en règim de comunicació, activitats en règim de declaració de responsable i activitats en règim d’autorització. Si bé la creació d’una empresa és un tràmit que es pot fer amb relativa facilitat i en poc temps, la cosa es complica quan cal disposar d’un local obert al públic, ja que s’ha de donar compliment a nombroses normatives: accessibilitat, incendis, seguretat elèctrica… Algunes d’aquestes normatives depenen de les autoritats municipals, altres de les autoritats autonòmiques i altres, de les autoritats estatals.
Actualment la majoria dels tràmits es poden fer de forma telemàtica, fins i tot és obligatori per a les persones jurídiques la relació amb l’administració de forma telemàtica.
A aquesta disparitat normativa de diferents administracions, cal afegir-hi que sovint la normativa és confusa i poc comprensible per a la majoria de la població, tant en els requisits sol·licitats com en el règim a aplicar en cada moment (comunicació, declaració de responsable o autorització), i tant per als administrats com per al personal de l’administració.
Cal recordar que el règim de comunicació i el règim de declaració de responsable es caracteritzen per la celeritat amb la qual es pot iniciar l’activitat econòmica, encara que també amb inseguretat jurídica fins que no es produeix el control administratiu ex post. Per contra, el règim d’autorització es caracteritza per una major seguretat jurídica (control ex ante), però amb una dilació important a l’hora d’iniciar l’activitat econòmica. De fet, si el control administratiu es produís amb celeritat a penes hi hauria diferències entre un control ex ante i un control ex post.
Un altre aspecte que complica les coses és que hi ha molts nivells d’administració, recelosos de les seves competències, amb els seus respectius tràmits. Cal esmentar, també, que la complexitat administrativa és alta, canviant, poc clara i, de vegades, difícil d’entendre.
Per tal d’avançar en la simplificació administrativa, el model de relació entre l’administració i les persones físiques o jurídiques s’hauria de basar en els principis de claredat, confiança mútua, simplicitat, seguretat jurídica, proporcionalitat i celeritat.
Claredat: La norma ha de ser, amb caràcter universal, fàcil d’entendre o bé especificar quins són els requisits que s’han de complir davant de qualsevol tràmit administratiu. Tant per part dels administrats com per part del personal de l’administració.
Confiança mútua: Cal fer un esforç per canviar les percepcions. Les persones que porten a terme activitats econòmiques no són presumptes incomplidors de la normativa i els treballadors públics no hi són només per posar pegues. Cal establir un clima de col·laboració pública i privada, fonamentat en la cooperació, per tal de tirar endavant les iniciatives endegades.
Simplicitat: Emplenar els formularis necessaris per a qualsevol tràmit ha de ser senzill. S’ha d’evitar demanar dades dels administrats que ja estan en poder de l’administració, tal com està establert normativament.
Seguretat jurídica: Davant de qualsevol sol·licitud que impliqui tràmits i/o controls, sempre hi hauria d’haver resposta per part de l’administració, tant si aquesta és positiva com si és negativa, o si necessita modificacions o informació complementària. En cas que hi hagi silenci positiu, el termini perquè aquest es produeixi ha de ser definit clarament i al més curt possible.
Proporcionalitat: Els tràmits establerts han de ser proporcionals a l’objectiu desitjat. Per exemple, no és admissible que costi més obtenir l’autorització per instal·lar un parc fotovoltaic que la construcció i posada en funcionament d’aquest. Un altre exemple seria en l’obtenció de subvencions. En alguns casos la seva tramitació, mesurada en cost d’oportunitat, suposa una major despesa que el benefici obtingut.
Celeritat: La resposta per part de l’administració sempre ha de ser al més ràpida possible. En els processos en què intervenen diferents unitats administratives s’ha d’evitar el procés seqüencial i implementar processos en paral·lel per part de les diferents unitats administratives intervinents.
Sobre aquesta qüestió, des de l’Observatori de la Pime hem elaborat un estudi que pots consultar fent clic en el següent enllaç.
