“No oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Haureu de romandre alerta durant tota la vostra vida.”
Simone de Beauvoir, El segon sexe, 1949.
Reprenc la mateixa cita de Simone de Beauvoir que encapçalava l’article que, fa quatre anys, escrivia per al 8M, lamentant-ne la vigència.
El cert és que em falten les paraules. En aquest moment històric en què les certeses ja fa temps que han saltat pels aires, i autèntics bullies al capdavant de governs poderosos obvien l’ordre internacional, les institucions i les normes democràtiques que tant ens havia costat construir plegats observem, com sempre, que les diferents crisi que ens envolten impacten gravíssimament en dones, nenes i nens mentre se’ls dona escàs – si no nul – marge per a participar en les decisions que els afecten.
Romanem vigilants, mentre ressonen amb massa força encara els titulars aberrants que s’han anat succeint darrerament. Es fa impossible no connectar les bombes llençades sobre Teheran amb les perilloses derives que els arxius Epstein recentment desclassificats (parcialment – de forma intencionada-, també) tenen per als poderosos. Bombes que generen el fum que tapa el vomitiu funcionament de determinats engranatges de poder, còmplices del més miserable dels abusos.
En aquest context, des de la Comissió Dona i Empresa ens hem proposat treballar per fomentar el lideratge conscient a les pimes, que és el nostre entorn d’acció immediat, convençudes que generar models empresarials sans que prioritzin la presa de decisions des de l’escola activa, la mirada holística i la participació de tots és la via per a generar empreses sòlides, productives i rendibles que siguin alhora model del tipus de funcionament que ambicionem per a la societat en la que ens inserim i les institucions que ens governen.
Segurament és una feina a mig i llarg termini, però estem determinades a dur-la a terme. Perquè la societat que volem es construeix fent les apostes necessàries, les que doten de sentit al sistema i que mostren a tothom que som moltes més les persones que apliquem la justícia, volem la pau, treballem des de l’esperit constructiu, i dotem a la nostra feina de sentit i propòsit, que la resta. I que no estem soles, que ens acompanyem, i que, juntes, romanem vigilants.
Deixeu-me acabar amb Eleanor Roosevelt, presidenta de la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides que va redactar i impulsar l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans l’any 1948, la síntesi del mínim denominador comú de la Humanitat, base i garantia d’un món sense guerres, amb progrés i harmonia social.
Eleanor Roosevelt deia que “no n’hi ha prou amb parlar de pau; s’hi ha de creure. I no n’hi ha prou amb creure, cal treballar per a aconseguir-la”. Ens deia, també, que els Drets Humans són a tot arreu, “a llocs petits, a prop de casa. Tan propers i petits que no poden localitzar-se a cap mapamundi: l’entorn de cada persona, el barri en el que viu, l’escola o la universitat a la qual assisteix; la granja, la fàbrica o l’oficina on treballa”. “Aquests són els llocs on tot home, dona o nen busquen igual justícia, igual oportunitat, igual dignitat, sense discriminacions”.
Sé que som totes aliades en aquesta tasca, sé que sentim la crida, sé que ens reconeixem i ens tenim, les unes a les altres, sé que sabem teixir les aliances oportunes, sé que sabem que no hi ha projecte petit ni tasca que no contribueixi al tot. Sé que hi som. Per això, a pesar, de tot, confio i per això us demano que, juntes, romanem vigilants i seguim fent empresa des del lideratge conscient, que és, també, construir pau.
Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec
