Treballar per compte propi implica responsabilitat, risc i una dependència directa tant del negoci com de la salut. Cada dia, milers de persones aixequen la persiana, gestionen la seva activitat i prenen decisions que afecten la seva economia i la de les seves famílies. És un col·lectiu que exerceix, alhora, una funció laboral i empresarial. Per això, la seva protecció social no és un luxe: és una necessitat essencial que ha d’adaptar-se a la seva realitat.
La reforma del RETA del 2023 va representar un primer pas, amb avenços en la cotització per trams, però queda molta feina per fer. Cal un sistema coherent que permeti a les persones treballadores autònomes cotitzar segons l’evolució de la seva activitat, dins de límits assumibles pel negoci i amb unes prestacions que garanteixin protecció real davant malalties, accidents, cessament d’activitat i situacions familiars com la maternitat o la paternitat.
La fiscalitat també ha de ser coherent i equitativa. Cal garantir una relació clara entre els ingressos i la deduïbilitat de les despeses vinculades al negoci, reconeixent que n’hi ha que poden tenir una afectació empresarial i, simultàniament, personal, sense que això n’hagi d’excloure automàticament la deducció. Si volem negocis que prosperin i tinguin continuïtat, és imprescindible permetre que generin rendiment i que puguin invertir. Això resulta difícil en el marc de l’IRPF, on una escala creixent esdevé especialment gravosa just quan passa allò que perseguim: que el negoci vagi bé.
Malgrat els esforços realitzats, el sistema actual no respon adequadament a les necessitats del treball per compte propi. És una peça clau del teixit empresarial del país, però continua sense disposar d’una protecció social alineada amb la responsabilitat i la contribució que assumeix. La rigidesa del model i la dificultat d’accés a prestacions com l’atur o les baixes evidencien que encara hi ha un desequilibri important entre el que es cotitza i el que es rep a canvi.
Les dades mostren que la majoria d’autònoms cotitza entre la base mínima i 1.426 €, i que encara són molts els que opten per la mínima. Les prestacions continuen essent insuficients. L’atur i les baixes per malaltia en són un exemple clar: moltes sol·licituds d’atur són rebutjades per la dificultat d’acreditar la involuntarietat del tancament. Per altra banda, quan un autònom necessita una baixa, aquesta resulta més costosa perquè durant els dos primers mesos ha de continuar pagant la quota íntegra. A aquesta manca de coherència s’hi afegeix la pressió fiscal creixent, amb un IRPF que penalitza precisament quan el negoci comença a progressar i que dificulta generar estalvi, invertir i consolidar activitat.
Per això reclamem un debat ampli i transparent sobre el règim d’autònoms, centrat en les persones, amb progressivitat en els canvis i amb mesures que garanteixin protecció davant malaltia, cessament d’activitat, conciliació i jubilació. I una revisió del marc fiscal perquè sigui coherent amb la realitat de l’autònom, permeti deduir les despeses vinculades a l’activitat i promoure l’estalvi, la inversió i el creixement.
Treballar per compte propi ha de ser sinònim de dignitat, seguretat i oportunitats reals per prosperar. En conclusió, cal un model coherent i equitatiu per a totes les persones treballadores autònomes, amb una protecció social i fiscal adequada i adaptada a la seva realitat.
Elisabet Bach, presidenta de Pimec Autònoms
