El teixit empresarial d’aquest país compta amb una característica diferencial: la rellevància de les empreses familiars. Solen ser negocis liderats per membres de famílies empresàries, en els quals col·laboren diferents generacions, en la propietat o en la gestió. Solen ser negocis que incorporen un fort component vocacional en la seva manera d’entendre i liderar les seves activitats. I solen ser negocis que es plantegen un horitzó de llarg termini en la seva activitat, moltes vegades amb la voluntat que continuï més enllà de la generació que actualment els gestiona. Pel que en aquest tipus d’empreses arriba, més tard o més d’hora, la necessitat d’abordar el relleu generacional.
El relleu generacional, un moment d’alt risc
La successió és un moment d’alt risc per al negoci i per a la família. El moment del relleu generacional suposa a vegades una font de conflictes que poden posar en risc la continuïtat del negoci. I les dades no són, desafortunadament, gens falagueres.
Les estadístiques mostren que tan sols el 30% de les empreses familiars sobreviuen amb èxit al primer relleu generacional. Solament 3 de cada 10 empreses familiars de primera generació fan el salt a la segona generació. I tan sols 1,5 de cada 10 empreses familiars sobreviu quan arriba la tercera generació.
L’alineació amb el propòsit resultarà un component de vital importància per a assegurar un traspàs reeixit a la generació entrant. Respondre de manera conjunta a la pregunta: “per a què volem que l’empresa continuï?” serà el primer pas per a avançar en el disseny i planificació d’un relleu generacional eficaç. Es tracta també d’arribar a acords entre la generació entrant i la generació sortint sobre quin volem que sigui la relació futura entre la família empresària i l’empresa familiar.
En el moment en què s’atomitzen les participacions societàries i entren més actors en joc, la cerca de l’acord es torna fonamental. També resulta imprescindible entendre algunes premisses:
- que en l’empresa familiar no cap tothom,
- i que no tothom vol formar part del negoci familiar.
És per això que compaginar els interessos personals i les necessitats del negoci pot representar un gran repte en aquests processos de successió.
Quatre generacions, quatre estils de gestió
Per primera vegada en la història, quatre generacions comparteixen els llocs de treball. I això és especialment així en l’empresa familiar. Gestionar aquesta diversitat és tot un repte per a les empreses. Quatre generacions amb diferents estils de treball, diferents valors i diferents preferències quant a mitjans de treball, es troben avui treballant juntes.
Els més majors provenen de la generació dels nascuts durant el baby boom, entre 1946 i 1964. Per a aquesta generació, el treball en equip i compartir objectius comuns és tot un valor. El seu mitjà de treball preferit és el cara a cara, la relació personal. En aquesta franja trobarem a molts dels predecessors, en moltes ocasions fundadors d’aquests negocis, que han estat al capdavant dels mateixos durant llarg temps.
La segona generació són els nascuts entre 1965 i 1979, l’anomenada generació X. Aquí es valoren més les contribucions úniques. És una generació que sol ser poc inclinada a compartir, la seva premissa seria “el coneixement és poder”.
La tercera generació, la generació Y, són els nascuts entre 1980 i el 2000. Han conviscut des de la seva infància amb les noves tecnologies de la informació i no entenen el món sense elles. Els agrada conèixer la visió global, la big picture, prima l’individualisme i l’autonomia.
La quarta generació és l’anomenada generació Z, els nascuts a partir de 2001, una generació que comença a incorporar-se al mercat de treball. Es diu d’ells que són solidaris i creen comunitat, que torna l’esperit crític i la consciència social. Queda per veure com es comportaran en el mercat de treball i com traslladaran aquests valors als negocis.
En el moment del relleu generacional, resultarà important escoltar totes les veus. És imprescindible recaptar opinions de tots els membres de la família, pertanyents a diferents generacions, amb diferents valors i maneres d’entendre el treball i les relacions professionals. En definitiva, trobar sinergies entre els diferents components facilitarà aquest procés de relleu.
Per a què serveix el protocol familiar en el relleu generacional?
El protocol familiar és un acord consensuat que fixa el marc de les relacions futures entre l’empresa familiar i les famílies empresàries. El procés d’elaboració del protocol familiar augmenta les possibilitats d’èxit del complex procés de successió. Vegem què és i per a què serveix el protocol familiar.
El fet de planificar augmenta les possibilitats d’èxit d’aquest procés complex de relleu generacional. Un procés que requereix un temps d’implementació llarg i que consta de quatre fases: la planificació, la preparació del successor, el traspàs i la retirada efectiva de l’empresari.
Què és el protocol familiar?
El protocol familiar és un acord consensuat que fixa el marc de les relacions entre empresa i família, signat entre els familiars socis d’una empresa. La seva principal finalitat és la d’assegurar la continuïtat del negoci en mans de la família en les pròximes generacions. També ha de garantir principis com la unitat, l’harmonia, els valors empresarials fundacionals o els criteris de rendiment econòmic.
Es tracta d’establir un codi de conducta personal i familiar en benefici de la continuïtat de l’empresa i de la família, en un intent d’anticipació que fixi les futures regles del joc en les relacions entre la família empresària i l’empresa familiar. No hi ha un format estàndard, i és convenient que quedi per escrit i se signi per tots els participants.
L’objectiu d’un procés d’elaboració del protocol familiar és el de vetllar per la continuïtat del negoci en mans de la família i establir les bases per a la regulació de temes com la distribució futura de la propietat. També participarà la futura direcció executiva i regularà la participació de familiars en la direcció del negoci, així com la seva retribució futura.
En el cas d’un protocol familiar resulta més important el procés d’elaboració fins a arribar a un pacte entre els signants que el document final. En aquest procés és bo permetre que es conversi de temes sobre els quals potser la família empresària no havia tingut ocasió de conversar i conèixer les postures dels uns i els altres.
Montse Altarriba, coach certificada MCC per l’ICF i experta en relleu generacional i transició
