El treball en remot va consolidant-se a les empreses catalanes i progressivament troba el seu lloc en el si de les organitzacions després de l’impuls que va suposar la pandèmia de la Covid-19
El teletreball ha deixat de ser una resposta conjuntural a una situació excepcional per convertir-se en una fórmula estructural dins de moltes empreses catalanes. Cinc anys després de l’esclat de la pandèmia, aquesta modalitat s’ha consolidat com una nova manera d’organitzar el treball, amb un pes creixent i amb una clara evolució cap a models híbrids que combinen presencialitat i treball a distància.
Així ho constata el sisè informe elaborat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Pimec en el marc del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya, que analitza les ofertes de feina publicades entre el 2018 i el 2024 a l’Estat espanyol amb opció de teletreball.
Les dades són contundents: el teletreball ha passat de ser pràcticament residual —només apareixia en el 0,9% de les ofertes el 2019— a representar el 10,2% del total de vacants publicades el 2024. Catalunya, a més, se situa com la segona comunitat autònoma amb més incidència de teletreball, només per darrere de la Comunitat de Madrid.
L’estudi mostra que les empreses ja no perceben el teletreball com una concessió temporal, sinó com una opció estable integrada en el seu funcionament habitual. Tot i això, el model que guanya més terreny no és el 100% remot, que tendeix a disminuir, sinó el model híbrid. Aquesta fórmula permet combinar els beneficis de la presencialitat -com la interacció social, la coordinació i l’aprenentatge informal- amb els avantatges del treball a distància, especialment pel que fa a la flexibilitat i l’autogestió del temps.
No totes les empreses ni tots els sectors adopten el teletreball amb la mateixa intensitat. El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) lidera clarament el rànquing, amb un 13,01% de les ofertes que inclouen aquesta opció. També destaquen les activitats de serveis administratius i de suport (12,88%), així com les activitats professionals, científiques i tècniques (9,52%). En canvi, altres sectors presenten encara una presència molt limitada del teletreball, sovint per la naturalesa mateixa de les tasques.
Pel que fa als perfils professionals, els més vinculats al desenvolupament tecnològic són els que integren més opcions de teletreball. Desenvolupadors de programari, desenvolupadors web i multimèdia i enginyers en telecomunicacions encapçalen la classificació. L’informe també posa de manifest que el nivell formatiu és un factor clau: les vacants que requereixen estudis universitaris o de màster són les que més sovint ofereixen treball a distància.
L’experiència professional també influeix. Tot i que, en termes generals, a més experiència més probabilitats de teletreball, quan es comparen vacants similars apareix un efecte en forma de U invertida. Tant els perfils que requereixen poca experiència com els perfils amb més de 10 anys tenen menys opció de teletreball que els d’experiència intermèdia. Sobre aquest aspecte, l’estudi subratlla que les empreses poden considerar menys adequat el teletreball en perfils amb un nivell baix d’experiència laboral.
Carme Pagès Serra, directora de la Unitat de Prospecció i Anàlisi Laboral de la UOC, indica que una raó potencial és que “aquests perfils poden perdre oportunitats d’aprenentatge que es produeixen a través de l’intercanvi informal de coneixements en entorns presencials, i això pot afectar tant la seva productivitat com la progressió de la seva carrera professional”. En canvi, opina que “els perfils amb més experiència acostumen a estar associats amb càrrecs amb més responsabilitats de coordinació i lideratge, que solen requerir més interacció social i presencialitat”.
Un model flexible, pactat i adaptat a cada empresa
El teletreball és una oportunitat, però cal abordar-lo amb realisme. El secretari general de Pimec, Josep Ginesta, defensa que no es tracta només d’un avenç tecnològic o d’un benefici social, sinó d’una nova manera d’organitzar el treball que pot aportar grans beneficis a les persones, les empreses i la societat”.
Perquè això sigui possible, cal adaptar la regulació a la realitat de les pimes, impulsar la digitalització i la formació, i fomentar també la corresponsabilitat entre empreses i persones treballadores. “Hem de tenir un model flexible, pactat i adaptat a cada empresa, que permeti aprofitar totes les oportunitats que ofereix el teletreball sense perdre de vista els reptes que encara tenim al davant”, afegeix Ginesta.
En definitiva, el teletreball ha vingut per quedar-se, però ho fa adoptant formes més madures i equilibrades. El repte, especialment per a les petites i mitjanes empreses, és trobar el model que millor s’adapti a la seva activitat, a les seves persones i a la seva cultura organitzativa, amb l’objectiu final de treballar millor, no només des de casa, sinó també dins de l’empresa.
Natalia Guerrero, tècnica de comunicació de Pimec
