- Les principals dificultats per a desenvolupar l’activitat professional pel fet de ser dona es concentren en la conciliació personal i familiar (47,1%) i en el rol emprenedor de les dones (28,8%)
- L’estudi Dona i autoocupació a Espanya assenyala que les iniciatives liderades per dones són més rendibles i duradores, tot i que solen ser empreses més petites amb menys ocupació, capacitat tecnològica i vocació exportadora
Al tombant del segle XXI, les dones representaven el 30,2% del col·lectiu de persones inscrites al registre de treballadors autònoms (RETA). Aquest percentatge ha augmentat més de cinc punts des de llavors, fins a situar-se en el 35,8% l’any 2020. Els avenços més rellevants es van produir entre el 2000 i el 2010 (fins al 33,9%). Després, el ritme es va reduir a poc a poc, tot i que va marcar el màxim el 2019, amb un 35,9% de dones autònomes inscrites. El 2020 va retrocedir lleugerament per a situar-se en el 35,8%.
Així, el decantament de les dones a emprendre a l’Estat espanyol és gairebé idèntic al dels homes, fet que contrasta amb la seva baixa presència real al col·lectiu, amb una proporció de 2 homes autònoms per cada dona.
Aquesta allau de dades i percentatges mostra la fotografia més recent i ens explica d’on venim. L’estudi Dona i autoocupació a Espanya. Perspectiva de gènere i mesures per a la seva incorporació, elaborat per PIMEC, detalla els factors que influeixen en l’emprenedoria femenina. Quantifica l’evolució de la participació de la dona al mercat de treball autònom, i també ofereix les eines per reflexionar sobre la qualitat d’aquesta integració. Tanmateix, revela una sèrie de mesures a prendre, a partir d’una enquesta.
Tot plegat, l’estudi destaca que, tot i la millora de ràtios i percentatges, l’emprenedoria femenina segueix patint els rols i estereotips de gènere, que fan recaure en la dona tant la tasca de tenir cura dels membres de la seva família, com la gestió de la llar. Aquests condicionants situen la dona en inferioritat de condicions en relació amb l’home a l’hora de desenvolupar la seva professió, inclòs el segment dels treballadors autònoms; situació que indica que, també en aquest terreny, encara queda camí per recórrer pel que fa a la bretxa de gènere.
En aquest sentit, les principals dificultats per a desenvolupar l’activitat professional pel fet de ser dona es concentren en la conciliació personal i familiar (47,1%) i el rol emprenedor de les dones (28,8%). En menor mesura, les associades al tipus d’activitat desenvolupada (22,1%). En relació amb les diferències observades respecte al col·lectiu masculí, torna a sortir la idea de la conciliació personal i familiar, el reconeixement social i la bretxa econòmica i la promoció professional.
L’informe també detecta dificultats lligades a aspectes més econòmics i d’organització empresarial, com ara l’accés al finançament (19,2%), la valoració econòmica de les tasques que desenvolupen les dones si es compara amb els homes (17,3%), la promoció professional (17,3%) i l’accés a determinats òrgans de direcció, tant en el sector públic com privat (15,4%).
Les dades inclouen igualment algun dels efectes de la pandèmia, com que el 52% de les iniciatives han aprofitat el recurs de la digitalització per augmentar els nivells de teletreball, o la manca de dones mentores (16,3%) que puguin convertir-se en una guia per superar dificultats.
La presidenta d’Autònoms PIMEC, Elisabet Bach, remarca que l’estudi evidencia que les iniciatives liderades per dones “són més rendibles i duradores”, tot i que “moltes vegades, les estadístiques ens diuen que les dones tenim una presència inferior en la iniciativa emprenedora, i que el resultat d’aquesta iniciativa sol ser empreses més petites que generen menys ocupació, amb menys capacitat tecnològica i amb menys vocació exportadora”.
Segons Bach, l’emprenedoria i l’activitat professional de la dona autònoma és “un element clau en el creixement econòmic, la innovació, l’arrelament territorial i l’empoderament personal i social”.
Les propostes
L’estudi apunta una sèrie de propostes de millora en la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les dones autònomes. Però alguns d’aquests plantejaments també inclouen reivindicacions fiscals i econòmiques, com la incorporació d’una anàlisi d’impacte de gènere en el marc de la fiscalitat per donar compliment a la Llei d’Igualtat, i la duració més llarga de la tarifa plana de la quota d’autònoms per a les dones emprenedores.
Igualment, una de les peticions més concretes és que la bonificació de la quota mensual a la Seguretat Social per la cura d’un menor de 12 anys o un familiar de fins a segon grau, amb dependència o discapacitat en un grau mínim del 33% es dupliqui, passant com a mínim de 12 a 24 mesos. D’altra banda, s’hauria de revisar l’obligatorietat de contractar una persona de substitució durant 6 mesos, situació que fa poc atractiva la bonificació.
Seguint en l’àmbit de la dependència, l’enquesta de l’informe proposa millorar la xarxa d’infraestructures dels serveis d’atenció a menors i majors dependents, i establir una cartera de serveis que acompanyi les famílies durant els diferents cicles vitals, des de la infància i l’adolescència, passant per tot el ventall de circumstàncies que es poden donar (divorcis, noves unions).
Finalment, l’estudi recull demandes que van des de la voluntat de donar visibilitat i millorar el reconeixement social de la dona autònoma, fins a aconseguir la gratuïtat de l’educació en l’etapa de 0 a 3 anys, passant per la introducció de noves formes d’organització del treball i per promoure un sistema de reordenació de la jornada laboral diària, d’acord amb el Pacte per a la reforma horària.
En definitiva, l’estudi mostra “la necessitat de portar més mirades femenines al disseny de noves polítiques actives que afavoreixin l’emprenedoria femenina”, segons afirma la presidenta de la comissió Dona i Empresa de PIMEC, Maria Teixidor.
L’autoocupació a Europa
L’estudi compara la situació de l’autoocupació femenina a Europa. Destaca l’escletxa existent a Espanya entre la propensió emprenedora de les dones i el desenvolupament efectiu de l’activitat per compte propi. La idea emprenedora de les dones espanyoles és quasi idèntica a la dels homes, però comparada amb la presència femenina en el col·lectiu de persones autònomes només representa una tercera part del total. Mesurant aquesta diferència en forma d’indicador (escletxa relativa de gènere en l’autoocupació), el resultat obtingut mostra que Espanya és el segon país europeu amb el valor més alt (després d’Irlanda).
