Sentim, una vegada i una altra, dir que les dones emprenem per “poder conciliar” la vida professional amb la familiar, com si fos una elecció que fem per complir una mena de destí assignat. Però, és realment així?
Els estudis ens diuen que no. No totes emprenem per conciliar, sinó per moltes altres raons profundes, personals i professionals. Si bé és cert que el col·lectiu femení està creixent en el món de l’emprenedoria, les dades ens expliquen històries diferents, des d’històries de motivació personal, ambició, desenvolupament del propi projecte; fins a històries de necessitat, pressions, i autoexigència.
Segons estudis de PIMEC Autònoms i la Comissió Dona i Empresa de PIMEC, més del 40% de les dones autònomes que tenen parella es fan càrrec elles soles de les tasques de cura de menors o persones grans.
És cert que la flexibilitat de ser autònoma pot oferir una millor organització del nostre temps, i molts estudis indiquen que, a l’hora d’emprendre, les dones busquem viure d’acord amb els nostres valors, tenir control sobre els nostres projectes i, sí, poder conciliar. Però aquesta conciliació és una utopia per a moltes.
Segons els estudis, una part significativa de les dones emprèn per pura necessitat, sovint davant de la manca d’opcions laborals estables i ben retribuïdes. Per a moltes dones, emprendre és un somni. Per a d’altres, un camí sense alternatives, una porta que s’obre perquè les altres estan tancades. La conciliació se suma a l’elecció ja feta, més que no pas ser-ne la causa.
Amb això les dones seguim atrapades en una doble càrrega: la de la feina, amb tota la pressió i responsabilitat d’un projecte propi, i la de les tasques domèstiques i familiars, moltes d’elles invisibles i no remunerades. Aquest “doble torn” no és només desgastant, sinó que posa en relleu una desigualtat profunda. Els nostres estudis revelen, a més, que cada vegada més dones joves autònomes, opten per renunciar a la maternitat, precisament, perquè veuen incompatible realitzar-se professionalment i ser mares.
Aquest Dia Internacional de la Dona Emprenedora cal recordar que la base d’una societat justa és el repartiment de les feines (retribuïdes o no) en igualtat. Ens segueix fent falta una conciliació real, on el rol de cuidador sigui també assumit per l’home i on la dona pugui emprendre amb llibertat i autonomia veritables.
Sabem que, tenint en compte feines retribuïdes i no retribuïdes, les dones aportem el 51,88% del valor del PIB del nostre país, si aquest suma el valor de les feines no retribuïdes a preu de mercat: feines que sostenen el món, també econòmic, tal i com el coneixem.
Només assolirem una emprenedoria on la paraula “conciliar” deixi de ser una càrrega i passi a ser una opció si som capaços tots d’entendre que la vida és la suma de les contribucions de tots. Cal oferir regulacions, suports, i eines per a que també les dones autònomes tinguin l’opció d’emprendre sense cap altre condicionant que el de la lliure elecció de desenvolupar un projecte.
Elisabet Bach, presidenta de PIMEC Autònoms, i Maria Teixidor, presidenta de la comissió Dona i Empresa de PIMEC
