Sovint veig que es fan servir ambdues paraules -emprenedor i empresari- per definir un mateix perfil professional. De fet, jo mateix, depenent de qui tinc al davant, em defineixo com a emprenedor o com a empresari. I és que, amb el temps, he descobert que aquestes dues etiquetes no són excloents. Al contrari, es necessiten.
L’emprenedor és qui somia en gran, qui veu oportunitats on els altres veuen riscos. És qui s’atreveix a iniciar, a imaginar el que encara no existeix. L’empresari, en canvi, és qui consolida, estructura i fa créixer. És qui transforma aquella idea inicial en una realitat que es pot sostenir a llarg termini i fer evolucionar.
Tot i això, m’he trobat sovint amb una mirada social curiosa: ser emprenedor sembla inspirador, modern, valent. Ser empresari, en canvi, en certs entorns es veu com una figura freda, vinculada només al benefici o al poder i és per aquest motiu que en funció de l’entorn on em trobo, em defineixo amb una paraula o l’altra.
Això no treu que aquesta visió em sembli injusta. Sense empresaris, molts projectes innovadors es quedarien només en bones intencions. I sense emprenedors, el teixit empresarial s’estancaria.
Personalment, crec que un projecte ambiciós i amb recorregut necessita les dues mirades. L’empenta de l’emprenedor per arrencar, i la visió de l’empresari per fer-lo créixer amb solidesa. El veritable repte és saber quan cal activar una mirada o l’altra. Perquè crear no és només començar, sinó també saber continuar.
Guillem Caballé Riera – membre de Pimec Joves i CEO de Trax Bike Solutions SLU
