El Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya neix el 2004, com a conseqüència de una llei del Parlament de Catalunya del 2003, de la mà de les associacions existents en aquell moment i que n’exigien la creació per consolidar i promoure el disseny gràfic com a factor essencial i transversal per al conjunt de la ciutadania. És una entitat de dret públic, neutral i sense ànim de lucre que determina, defensa i clarifica els interessos globals de la disciplina de la comunicació visual i del disseny gràfic, tant per als professionals com per als usuaris.

El Jesús Del Hoyo ha estat degà de l’organisme del 2007 fins a l’abril de 2019, actualment ocupa el càrrec de vicedegà. Autodidacte en inici, va estudiar Belles Arts i és dissenyador gràfic de professió des de fa gairebé quaranta anys. Imparteix classes a la Universitat de Barcelona com a professor titular de projectes de disseny gràfic i les seves obres i projectes han estat reconegudes, premiades i exposades arreu del món, en països com el Japó, Alemanya o els Estats Units.

 

Quin és el perfil dels dissenyadors gràfics col·legiats?

Actualment, amb diferents vincles, som més de 800 dissenyadors gràfics col·legiats, el 80% dels quals són professionals autònoms i la gran majoria treballen a microempreses de 2 o 3 treballadors.

Com doneu suport a aquests professionals?

El punt essencial del qual partim és el d’aportar-los el reconeixement legal i inqüestionable de la seva professionalitat. Essencialment, utilitzen els nostres serveis d’assessorament. La majoria ens demanen ajuda en temes relacionats amb la formació empresarial en disseny, propietat intel·lectual, drets d’autor, ètica i deontologia professional.

No existeix un vincle entre el disseny i la petita i mitjana empresa perquè els empresaris l’entenen com un “valor afegit”, quan hauria de ser una prioritat, una eina estructural. Molt poques companyies compten amb un departament de disseny gràfic; habitualment són serveis externs o un professional que forma part d’altres departaments com els de màrqueting o d’informàtica.

Si les empreses integressin el disseny gràfic, la manera de fer, pensar i treballar de forma projectual, serien més innovadores, productives i generarien més riquesa, com està passant des de fa temps en altres països.

Quines són les necessitats del sector i en què ajuda les pimes?

L’objectiu lògic és ajudar a generar riquesa i aconseguir que es reparteixi i, d’altra banda, implicar-se en el teixit productiu, sobretot en la petita i mitjana empresa. Aquest és el repte essencial. Per a les pimes els estudis de disseny han de ser autèntiques àrees externes i estratègiques de Recerca, Desenvolupament, Innovació i Disseny (R+D+I+D), que són els eixos cardinals de l’èxit present i consolidat.

D’altra banda, aclarir qui és o no “legalment” professional del disseny és la pedra angular de qualsevol actuació, i d’aquí es parteix per combatre la precarietat. Els nivells d’atur són elevats i els honoraris, baixos.

A més, considerem que les polítiques relacionades amb el disseny i les entitats que les emparen i promouen han fracassat perquè no han estat orientades correctament. L’Administració no se situa, i és la seva obligació, en el nou paradigma legal de la nostra disciplina, i no exigeix elements que han estat aprovats al Parlament de Catalunya. Per exemple, en qüestions com la formació, cal tenir la col·legiació per clarificar la realitat dels professionals en matèria d’intrusisme professional. Els professionals del disseny gràfic tenim drets i deures i, per avançar, hem d’exigir tant el respecte als nostres drets com el compliment dels nostres deures.

Finalment, hem d’aconseguir trencar amb el prejudici de la societat que ha assumit en l’imaginari col·lectiu que el disseny és quelcom frívol i car i que és una cosa artística i elitista; i no és així, en absolut.

Què ens podeu dir sobre la formació en disseny gràfic?

Hi ha molta oferta formativa enfocada només al software i a especialitats concretes, però el nivell és baix perquè no hi ha una base disciplinària del disseny ben assentada. Massa sovint es prioritza l’especialitat a la formació troncal. Contínuament ho denunciem i, per millorar la formació i resoldre aquests greus problemes estructurals, ens oferim a col·laborar i treballar conjuntament amb el Departament d’Ensenyament i Universitats.

Feu una tasca important en la denúncia de l’intrusisme professional. Què ens en podeu explicar?

Nosaltres no som ni la fiscalia, ni policies, i no perseguim ningú. La nostra tasca en aquest sentit és informar els professionals, les administracions i les empreses de tots els sectors perquè sàpiguen que només són dissenyadors gràfics els professionals amb títol oficial o bé els que estan col·legiats i que, absolutament tots, han de tenir una assegurança de responsabilitat civil professional. Aquest és el punt de partida bàsic i essencial del nostre marc legal i cal començar per aquí i reconèixer les implicacions empresarials que és el que legitima, consolida i clarifica la interlocució entre usuari i professional. Això és bo i necessari i beneficia absolutament a tothom.

Aquest març heu atorgat els Premis Gaudeamus Projecta que organitza el col·legi. En què consisteixen?

Els Premis Gaudeamus Projecta premien l’excel·lència acadèmica dels projectes de fi de grau desenvolupats a les universitats i centres amb titulació legalment equivalent de tot l’Estat. Està dotat amb més de 50.000 €. El jurat està format per professionals del disseny, de la docència, de la recerca i per col·legiats.

Hi ha cinc guardons diferents:

  • Innova: Reconeix la innovació en les formes del llenguatge i l’expressió visual.
  • Natura: Reconeix el compromís amb el medi ambient i les seves necessitats.
  • Humana: Reconeix el compromís amb la societat i les singularitats de les seves diferències.
  • Tècnia: Reconeix l’ús original, eficaç i eficient de les tecnologies pel bé de la gent i de l’entorn.
  • Projecta: Reconeix el projecte que aglutina d’una forma més compensada tots els aspectes anteriors.