Els parcs infantils, l’oci nocturn, les fires i congressos i els casinos exigeixen la reobertura immediata i alerten de la destrucció de negocis i ocupació.

Empresaris i treballadors d’activitats econòmiques com els parcs infantils privats, l’oci nocturn, les sales de joc i el sector de fires i congressos, entre les més destacades, han fet sentir la seva veu les últimes setmanes per denunciar la situació de “discriminació” que estan patint amb la gestió de la pandèmia .

Les mesures de prevenció i control de contenció de l’activitat laboral i social del Govern determinen que negocis com el dels parcs infantils privats –popularment coneguts com a xiquiparcs– i els de l’oci nocturn o les sales de joc no puguin obrir les portes fins a nou avís.


Els sectors avisen: si no es busquen vies alternatives a les mesures restrictives, i sense ajuts econòmics proporcionats, la major part d’empreses tancaran


En el cas dels xiquiparcs, l’Associació d’Empresaris de Parcs Infantils de Catalunya (ADEPIC) denuncia que les reiterades fases de tancament obligatori a què ha estat sotmès el sector –ara des de l’agost passat– han provocat la caiguda del negoci del 90% i la desaparició del 40% de les empreses per liquidació o traspàs. Això representaria prop d’un centenar d’empreses (unes 97) i pràcticament 550 treballadors –l’altre mig miler està en ERTO–, amb el que això té de significatiu per a l’ocupació juvenil, donat que els llocs de treball són prioritàriament per a joves d’entre 18 i 23 anys, que compaginen feina amb estudis.

Amb aquesta advertència, el vicepresident de l’associació Jordi Gatell evidencia que “no per tractar-se d’un sector de dimensió mitjana deixa de ser important per a l’economia catalana”. Gatell posa sobre la taula que, si no es redreça la situació i es permet la reobertura al més aviat possible, un altre 30% dels negocis ja té les claus al pany per tancar.

Valoren que, després de molta pressió i concentracions al carrer, a començaments de novembre el Govern els va incloure en una dotació de 10 milions d’euros –una línia que també comprèn els locals d’oci nocturn. Els parcs infantils privats que ho sol·licitin rebran una aportació única de 6.000 euros. “Però això no és suficient, només serveix per parar el cop; els nostres locals han de tenir una superfície important del voltant dels mil metres quadrats i els lloguers oscil·len entre els 2.000 i els 4.000 euros mensuals”, explica Gatell. Uns lloguers que “no tots han pogut renegociar” amb els seus arrendadors.

Pèrdues milionàries a l’oci nocturn

Per la seva banda, el sector de l’oci nocturn, , acumula unes pèrdues de més de 3.000 milions d’euros des que va esclatar la pandèmia. Només al cost dels arrendaments ja han hagut de destinar-hi més de 243 milions d’euros des que va començar la crisi, ja que el 93,2% dels locals d’oci tenen llogats els establiments i el preu mitjà d’una renda d’un bar musical és de 2.400 euros mensuals i el d’una discoteca, d’uns 9.600 euros.

El sector ha obtingut una ampliació dels ajuts d’entre 10.000 i 20.000 euros per empresa. No obstant això, els seus portaveus posen de manifest que la millor ajuda és la reobertura provisional d’aquelles discoteques i similars que ho desitgin en format de reservats, taules i cadires quan la situació epidemiològica ho permeti.. Així mateix, es reclama l’ampliació horària de totes les activitats.

El secretari general de FECALON, Fernando Martínez, així com Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques, i Lluís Torrents, president de l’ASSAC, han demanat al Govern el que anomenen “hibernació”, un primer pla de xoc a l’espera de mesures més globals. L’objectiu: aturar les despeses fixes de les sales mitjançant el consens amb les administracions o sectors com el bancari, els arrendadors, els subministraments…

Per la seva banda, empreses i treballadors del joc parlen d’una situació “dramàtica”, amb caigudes del negoci superiors al 50% respecte a l’any passat, i adverteixen que sense aquesta activitat els ingressos tributaris de la Generalitat seran inferiors, d’uns 250 milions anuals. El sector, amb 127 salons, 52 bingos i 4 casinos a Catalunya, dona feina directa a unes 8.000 persones i a unes 29.000 indirectament.