L’absentisme laboral ha esdevingut un problema del mercat de treball i per a les empreses. Problema que s’accentua per a d’altres que ja patim com la baixa productivitat, l’elevadíssim atur, les dificultats per a la cobertura de vacants i el desajust formatiu. En definitiva, dèficits de talent per fer progressar les nostres empreses.
Fruit de les demandes recurrents que ens havíeu traslladat, fa just un any vam iniciar l’anàlisi d’una part de les problemàtiques de l’absentisme: les baixes laborals per contingències comunes. El conjunt d’hores retribuïdes i no treballades és molt superior, però ens vam centrar en una de les problemàtiques perquè detectàvem un creixent increment de la seva incidència.
La demanda va activar el mètode amb el qual sempre ens aproximem a les problemàtiques: escolta activa del problema, cerca i anàlisi de dades, reflexió i estudi, i, posteriorment, formulació de propostes. El resultat que en vam obtenir és un rigorós estudi de dades i fonts oficials sobre l’afectació que constata que les hores perdudes per baixes laborals s’han duplicat els darrers deu anys, i que el cost d’aquestes baixes laborals és d’entre el 5% i el 9,5% del PIB de Catalunya.
No som només davant d’un problema per a les empreses, sinó que ha esdevingut un problema per al nostre país i la seva competitivitat
Si hi afegim que el 54% de tots els casos de baixa provenen de dues patologies –osteomuscular i malaltia mental–, i que el 53% tenen una durada de menys de tres dies i el 75%, de menys de quinze dies, constatem que som també davant d’un problema per a les persones, i, per tant, també de caràcter social. I és que tot això produeix una pressió addicional a la ja tensionada atenció primària del nostre país.
L’objectiu ha estat escoltar i estudiar la realitat, però sobretot explicar-la arreu del nostre país i produir un canvi sobre la mirada que hi teníem, posant llum a una problemàtica que només s’explica perquè reiteradament s’ha evitat afrontar-la per impopular o per l’aproximació complexa de la qüestió. En aquest any de compartir-ho amb diferents agents i espais hem pogut anar revisant la informació i promoure que comencessin a passar coses. Hem construït un conjunt de propostes per minimitzar les diferents causes que ens generen el problema, com la utilització de la infraestructura sanitària i les mútues col·laboradores de la Seguretat Social, la dotació de l’atenció primària i la formació de professionals, la millora dels mecanismes de control, o, fins i tot, mesures per part de les empreses.
Hem fet que s’obri un debat, que ja assumeixen altres organitzacions empresarials i les nostres Cambres, els col·legis professionals i les organitzacions sindicals. I no només ells, sinó que el nostre Govern ja ha assumit també que cal analitzar el desmesurat increment de la incidència de la incapacitat temporal per malaltia comuna de Catalunya, que lidera aquest paràmetre al conjunt de l’Estat i a la UE.
Fruit de tot això vam dur a terme, fa uns dies, una jornada amb participació de sindicats, organitzacions empresarials de Finlàndia i Dinamarca, col·legis professionals, Departament de Salut i parlamentaris. De fet, s’ha encetat el debat al Congrés dels Diputats, a la Comissió del Pacte de Toledo, i també a la Comissió d’Empresa i Treball. Però també el Ministeri d’Inclusió, de Seguretat Social i Migracions ja ha obert la porta a mesures tan habituals a Europa com les altes progressives o parcials, en què s’aïlla el diagnòstic de recuperació de la capacitat de treballar.
Seguirem insistint per fer que passin coses amb les baixes laborals, perquè un problema tan important per a les persones, per a la viabilitat de les empreses i per a l’economia del país requereix que, a més que passin coses, passin amb la velocitat que necessitem per revertir la situació.
Josep Ginesta, secretari general de PIMEC
