Les empreses de treball temporal (ETT) són agències de recursos humans especialitzades en feines de durada determinada. Es poden utilitzar per acumulació de tasques, obres o serveis determinats o contractes d’interinitat. Disposen d’una base de dades amb currículums de diversos perfils professionals; aleshores l’empresa contacta amb una ETT per incorporar un treballador de manera temporal i aquesta s’encarrega de buscar el candidat més adequat en la seva base de dades.
Existeix, doncs, una triple relació laboral: entre el treballador i l’ETT, ja que aquell és contractat per aquesta empresa mitjançant un contracte laboral; entre l’empresa client i l’ETT hi ha una relació mercantil, que es manifesta mitjançant el contracte de posada a disposició, en què la segona selecciona, forma i contracta treballadors per realitzar funcions a la primera. I finalment, entre l’empresa client i el treballador hi ha una relació funcional, en què aquest últim realitza funcions per l’empresa, i aquesta té el poder de direcció i instrucció sobre ell.
A Catalunya les necessitats de les empreses per poder fer front a un mercat canviant i exigent han fet que l’ús de les ETT vagi en augment. Actualment, en el nostre entorn empresarial els models de producció i les plantilles han d’adaptar-se en ocasions ràpidament i constantment per fer front als reptes diaris que genera el propi mercat. I una manera de portar-ho a terme també és mitjançant la contractació temporal, una modalitat de treball molt arrelada a països com el Regne Unit, Austràlia o els Països Baixos però que cada cop es practica més arreu i en diversos sectors, en funció de les necessitats estratègiques.
Si analitzem per comunitats autònomes, segons la font Asempleo (patronal de les Empreses de Treball Temporal), Catalunya és la comunitat autònoma amb més facturació en el sector (dades d’1 de gener a 30 de novembre de 2019), amb un total de 921.823.708 €; seguida de Madrid, amb 615.351.365€, i la Comunitat Valenciana, amb 318.515.981€. Les comunitats amb menys facturació són, per aquest ordre, Illes Balears (17.602.219€), Extremadura (26.905.283€) i La Rioja (35.982.373€). Si agafem des de l’1 de gener fins al 30 de novembre de 2019, la facturació total del sector ETT a Espanya ha estat de 3.878.308.086 €, un 3% més que en el mateix període de l’any 2018.
Si fem un estudi per sectors d’activitat ens trobem que on se signen més contractes de posada a disposició (CPD) és a la indústria manufacturera, seguit de la ramaderia, l’agricultura i la pesca; després tenim transport i logística, i en el quart lloc, hostaleria (font Ministeri de Treball i Asempleo).
Quant a la dificultat de trobar perfils, i segons l’estudi intern de la multinacional Gi Group com a ETT i proveïdor global de recursos humans, actualment els més demandats són els que requereixen una formació professional tècnica superior, i no tant graus universitaris. Estem parlant d’oficis manuals qualificats (electricistes, fusters, soldadors, paletes, lampistes..). Són molt difícils de trobar per part de les empreses. En segon lloc, parlem de tècnics (operacions, manteniment, tècnics de producció…). I en tercer lloc, professionals tipus advocats, investigadors i caps de projecte. Altres perfils molt difícils de trobar són els de I.T, auditors, comercials i enginyers.
Pel que fa el futur de les ETT, i atès que cada vegada s’incrementa més l’ús del treball temporal, puc dir que serà clau, ja que juguen un paper essencial a l’hora d’aglutinar les necessitats de l’economia i dels treballadors. De mitjana, un de cada tres treballadors que comencen amb contracte temporal acaben formant part de les plantilles de les empreses clients. També cal afegir que ajuden a la inserció laboral tant des del món acadèmic com des de l’atur. Per això, de cara al futur puc concloure que el creixement de les ETT continuï.
