Amb els resultats de les últimes eleccions europees ja sobre la taula, el complex mosaic polític de la Unió es comença a definir. I és que podríem dir que la Unió Europea s’assembla a un trencadís: aquella tècnica basada a usar rajoles esberlades per acabar formant un tot harmònic amb la unió de les diferents peces.
Les eleccions europees no deixen de ser això. De fet, no és una, sinó 27 eleccions diferents. Però la seva virtut rau en el fet que les particularitats locals de cada estat s’acaben convertint en una força conjunta que permet respondre als reptes col·lectius del continent.
L’anàlisi dels resultats
Com en tota contesa electoral, hi ha hagut sorpreses, però també encerts en les previsions.
En aquestes eleccions, com es pot veure a la imatge, el Partit Popular Europeu (EPP) ha quedat en primer lloc, seguit dels socialdemòcrates (S&D). Tot i això, igual que la passada legislatura, aquests dos grups sols no sumen majoria (361 eurodiputats) i, per tant, hauran de recórrer al suport dels liberals (Renew) i els verds (Greens), els quals han sofert una pèrdua significativa d’escons.
Si bé, tal com es preveia, els grups d’extrema dreta (ECR i ID) han crescut en conjunt, aquests no sumen majoria en un possible pacte amb els conservadors. A més, la possible divisió en tres grups parlamentaris probablement es traduirà en menys pes polític de cara a les negociacions.
Per tant, tot sembla apuntar que les parets mestres de la política europea es mantindran fermes i no es preveuen grans canvis en les institucions comunitàries.
Pel que fa als partits polítics d’àmbit estatal, és interessant remarcar com el PSOE i el PP són, en els dos casos, el segon partit amb més eurodiputats de les seves respectives famílies polítiques. Per part dels Socialistes, l’eurodiputada Iratxe García mantindrà la presidència del grup parlamentari, mentre que la popular Dolors Montserrat serà vicepresidenta del grup
Els pròxims passos
Fins al desembre, la maquinària institucional europea no estarà plenament operativa, però això no implica que no hi hagi activitat. Ans al contrari, aquests pròxims mesos són clau per a l’esdevenidor de la Unió Europea.
I és que durant aquest període la UE ha d’escollir el que en l’argot comunitari es coneix com a Top Jobs. És a dir, les presidències de les tres grans institucions de la UE (el Parlament, el Consell Europeu i la Comissió), a més de l’Alt Representant per a les Relacions Exteriors, i la presidència del Banc Central Europeu. A banda d’aquests, també es nomenaran tots els càrrecs subsidiaris: els comissaris, la mesa del Parlament, les presidències i portaveus dels grups parlamentaris i molts altres càrrecs amb gran capacitat de decisió.
Si més no, ara per ara només es coneixen els noms dels 4 top jobs. Tot apunta que les actuals presidentes de la Comissió i del Parlament, l’alemanya Ursula Von der Leyen i la maltesa Roberta Metsola, es mantindran en el càrrec. Per la seva banda, sembla que el proper president del Consell Europeu serà el socialista i ex primer ministre portuguès António Costa, mentre que l’Alt Representant per a les Relacions Exteriors serà l’ex primera ministra estoniana, Kaja Kallas.
Els reptes
Tot i que la Unió va ser capaç de superar amb escreix el Brexit, la pandèmia de la COVID-19 o la crisi energètica, encara queden pendents reptes de gran transcendència com la Guerra d’Ucraïna o l’ampliació de la Unió amb els països dels Balcans occidentals.
Tot i això, i més enllà dels grans objectius en la política internacional, la UE té davant seu reptes interns, però no per això menys importants. D’entre aquests destaca sens dubte la millora de la competitivitat i l’efectiva integració del mercat únic europeu. En aquest sentit, dos recents informes encarregats als Italians Enrico Letta i Mario Draghi estan cridats a guiar les futures polítiques econòmiques de la UE.
A més, la Unió Europea continuarà amb l’objectiu de ser, l’any 2050, el primer continent amb zero emissions. Després d’una legislatura molt intensa en producció legislativa, sobretot en matèria ambiental, la Comissió Europea ha de començar a implementar els diferents reglaments i directives com el reglament sobre l’ecodisseny, el CBAM, la llei d’indústries Net Zero o la llei de matèries crítiques primeres, entre moltes d’altres, i que hauran de ser completament operatives d’aquí al 2030.
Totes aquestes lleis, no cal dir-ho, tindran un fort impacte en el dia a dia de les empreses, especialment de les més petites.
Pensar primer en petit
PIMEC, conjuntament amb la patronal europea SME United, ha aconseguit que la Comissió faci seva la màxima de “pensar primer en petit”. Això es va traduir el mandat anterior en l’SME Relief Package i en mesures tan importants com el Reglament de la Morositat.
Ara, amb la legislatura que tot just comença, la Comissió hauria de centrar els seus esforços a generar un ambient favorable perquè les pimes puguin desenvolupar la seva activitat econòmica. És de vital importància reduir traves burocràtiques a través de reformes en les directives de contractació pública, de llicències ambientals o de serveis, evitar la sobreregulació (gold-plating) o actualitzar la definició europea de pimes, ja que no té en compte la realitat dels sectors intensius en mà d’obra.
Aquestes són només algunes de les moltes carpetes que tindrà la presidenta von der Leyen a sobre de la taula tan bon punt la legislatura comenci a caminar. I per això és de vital importància que les petites i mitjanes empreses siguem presents a Europa.
Si les pimes europees som el 99,8% del teixit empresarial, més del 60% dels llocs de treball i el 53% del valor afegit, esdevé cabdal, per a un continent pròsper, que les institucions europees tinguin presents les nostres necessitats.
Per això, des de PIMEC treballem perquè la veu de les pimes sigui escoltada allà on es prenen les decisions. Ens hi juguem el futur d’Europa.
