El CTESC ha presentat la Memòria Socioeconòmica i Laboral de Catalunya, que té encarregada per llei. La memòria, distribuïda en 5 capítols d’informació, té un apartat amb les consideracions i recomanacions consensuades entre totes les organitzacions que conformen el “parlament social” que és la institució. Concretament, en aquesta memòria hi ha 103 consideracions i recomanacions.
Enguany hem partit d’una situació econòmica positiva, amb un creixement real de l’economia del 2,6%, que es preveu que es mantingui durant 2024 encara que -possiblement- a un ritme inferior (2%). L’evolució de la demanda externa és un dels factors de risc que estarà molt afectada per la situació geopolítica mundial.
Altre motiu que pot llastrar l’economia de Catalunya és la manca de les actualitzacions de les infraestructures, sobretot les ferroviàries (corredor mediterrani, connexió dels aeroports i ports, rodalies, etc.). En aquest punt, afecta l’execució dels fons Next Generation, el dèficit de l’execució històrica dels pressupostos de l’Estat, així com el deficitari finançament que suporta Catalunya, també històric.
Les inversions estructurals per actuar en la defensa contra el canvi climàtic també són imprescindibles. Cal reduir el consum d’aigua amb inversions en els sectors productius que fan un alt consum. També, augmentar el bosc ordenat que redueixi el risc d’incendis, i preservar el litoral i el sector pesquer. Establir mesures que redueixen la contaminació atmosfèrica i acústica. I, amb totes aquestes mesures, cal que la població es sensibilitzi i col·labori amb l’economia circular reduint el consum.
Amb efecte positiu en la situació econòmica trobem l’increment de l’SMI, la reducció de la temporalitat laboral, els acords en la negociació col·lectiva que faciliten la flexibilitat interna i que estabilitzen la demanda interna.
Tot i això, aquesta bonança no arriba amb la mateixa intensitat a tota la ciutadania. Així s’observa com la salut té una incidència diferent segons els determinants socials que fa molt recomanable treballar en els hàbits i els estils de vida de la població.
En aquest punt, també s’ha de posar en el primer nivell dues necessitats: un pacte per l’educació que elimini l’abandonament escolar i resoldre el dèficit d’habitatge assequible.
Per contra al dèficit en les infraestructures de mobilitat col·lectiva, la xarxa d’accés a internet i la connexió a banda ampla és de les més altes d’Europa arribant a 97,1%, cosa que afavoreix la igualtat d’oportunitats dintre del territori.
Seguint amb la millora tecnològica, la despesa en R+D respecte al PIB (1,89%) ha tingut un fort increment aproximant-se al registre de UE-27 (2,2%) especialment per efecte del sector privat. Malauradament, aquest increment no ha tingut el mateix sentit en la igualtat de participació entre homes i dones que segueix clarament, a excepció de l’administració pública, decantant-se cap a la participació masculina.
Aquestes, i moltes altres, són recomanacions que sorgeixen del consens i que pretenen ajudar a valorar els canvis necessaris per aconseguir una societat més cohesionada, igualitària, saludable i sostenible.
Carme García Jarque – Secretària executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya
