La competitivitat de les pimes i la reducció de jornada

La competitivitat de les empreses genera grans titulars i debats de tota mena, que sovint treuen el focus del dia a dia. Es confon la terminologia macroeconòmica de la competitivitat amb la capacitat de competir i, sovint, amb la viabilitat de les nostres pimes en el seu dia a dia.

Reduir la jornada laboral no és dolent per si mateix, només ho pot ser en les seves conseqüències si no es prenen altres mesures. D’entrada, afirmar que la reducció de la jornada laboral millorarà la competitivitat de les empreses, o la seva productivitat, és agosarat. No perquè no pugui ser cert en algun cas, sinó perquè no hi ha indicadors que així ho demostrin. I potser el que és pitjor: no es plantegen mesures concretes de com s’impulsa la millora de la competitivitat i la productivitat. De fet, el plantejament de reduir la jornada, endurir el control horari fins a límits insospitats, i basar l’actiu de fer-ho en què podria significar (condicional) la millora de la competitivitat i la productivitat (en el futur) ens pot dur a fer passos endavant i enrere, com ha passat en altres països. Aquest seria el pitjor escenari. Dit d’una altra forma: legislar ara i esperar que, sense mesures d’impuls ni altres reformes legislatives, es tanqui el cercle virtuós per art de màgia és, com a mínim, difícil d’explicar.

La reducció de jornada pot ser un element positiu si alhora es condiciona i subjecta a altres factors que la facin possible. No pot ser un xec en blanc orfe de compromisos com el que hem viscut amb l’increment del salari mínim dels darrers anys, en què hem vist que, mentre que aquest augmentava en un 68% i se situava com el setè millor salari mínim de la UE, la nostra productivitat descendia fins a la cua de la UE i l’OCDE.

Per això cal sovint la mirada de detall. El dia a dia d’una empresa. I per posar-ne exemples, com equilibrarà els costos d’una contracta pública de serveis una empresa que té un preu tancat i a la qual la reducció obligarà, en alguns casos, a situar-se en rendiment negatiu. O com impactarà en una empresa del sector del metall els 96 minuts de reducció per persona treballadora. O com equilibrarà els costos un establiment de proximitat amb un horari d’atenció al públic ampliat per garantir servei als seus clients.

Tot plegat ens situa en l’escenari de posar PIMEC en acció amb tots vosaltres per aportar-hi les dades, les avaluacions, les reflexions i, sobretot, les propostes més adients.

PIMEC en acció és també explicar arreu que voler tocar la lluna és bo, però que primer cal veure com construirem entre tots i totes l’escala per arribar-hi. I la reducció de la jornada és el millor exemple d’aquesta obvietat, sobretot perquè darrere hi ha la competitivitat i viabilitat de les nostres empreses.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

“S’han de crear més perfils tecnològics a Lleida”

Next Story

Les eleccions europees en clau pime

Latest from Opinió