Ambdós informes posen en relleu les mancances de la UE enfront de la Xina i els EUA. Letta se centra en com enfortir el mercat interior europeu, mentre que Draghi identifica les mancances de competitivitat de la Unió Europea
Els darrers 20 anys, el PIB de la UE ha crescut per sota del d’aquests països i també es constata una important diferència en productivitat. Segons Enrico Letta, del 1993 al 2022, el PIB per capita als EUA ha crescut un 60%, enfront de només el 30% a la UE.
El pes europeu al comerç mundial ha davallat en aquestes darreres dècades, alhora que han augmentat els seus costos, sobretot els energètics, que són més del doble dels de la Xina i els EUA. Les empreses de la UE no destaquen en cap dels àmbits clau de l’economia actual, com són les tecnologies netes o la intel·ligència artificial, tots ells dominats per empreses xineses o americanes.
Un problema de la UE enfront dels EUA i la Xina és l’absència d’un mercat interior real de 450 milions de consumidors, degut a la fragmentació dels territoris nacionals i regionals.
Un dels punts clau de l’Informe Mario Draghi és la seva estimació d’inversió addicional que haurà de dur a terme la UE per acostar-se al nivell dels seus competidors. Es tracta de fins a 800.000 milions d’euros anuals.
Letta suggereix millorar el mecanisme SOLVIT que identifica i lluita contra barreres al mercat interior, mentre que Draghi demana el mateix amb l’SMET, enfocat a supervisar la transposició de directives. Draghi descriu com Europa és encara una potència en recerca bàsica, però en canvi ha perdut rellevància en recerca aplicada i desenvolupament tecnològic. Per exemple, el programa federal americà d’R&D multiplica per vuit el pressupost de l’European Innovation Council (EIC), mentre que el capital de risc europeu és quasi inexistent al costat de l’americà i el xinès.
Draghi considera que la UE ha establert uns objectius de descarbonització molt més ambiciosos que els de la Xina i els EUA i convindria fer-los més compatibles amb la competitivitat empresarial. La transició energètica és essencial per al futur d’Europa, però també requereix uns recursos enormes, com hem vist abans, de l’ordre de 450.000 milions d’euros. En aquest sentit, Letta proposa crear un instrument europeu de garantia pública per a inversions verdes, l’European Green Guarantee, que gestionarien la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inversions (BEI).
Ambdòs coincideixen en la diagnosi d’un sistema comercial convuls, marcat per la paràlisi de l’OMC, les influències de la geopolítica i l’auge del proteccionisme.
Pimes
Cap dels dos informes conté un capítol especial sobre pimes, tot i que representen el 70% de l’ocupació i el 60% del PIB europeu. Letta fa un esment com a destinatàries d’un futur nou reglament europeu sobre compra pública, que hauria de consolidar el mercat interior, afavorir la competitivitat europea i promoure l’accés de pimes i start-ups a la contractació pública. També, considera que les pimes poden ser les grans beneficiàries de la seva proposta sobre la 28a Jurisdicció, ja que estalviarien costos de llicència, establiment i operació als diversos mercats i jurisdiccions d’arreu de la UE. El punt polèmic radica a suggerir una eventual modificació dels llindars de la definició de pime, segons la Recomanació 2003/361 de la Comissió Europea. Apujar els llindars, segons Letta, estimularia el creixement empresarial i facilitaria un millor tractament de les empreses mitjanes.
Draghi considera les pimes només en algunes mesures i propostes. Suggereix que siguin incloses de manera simplificada en la regulació sobre Taxonomia per a les Finances Sostenibles. També demana que s’hi presti una especial atenció en futurs contractes de defensa i millora de les competències del personal, i reclama una revisió del “test pime”, integrat en el “test de competitivitat”.
Consulta la resta de la valoració i les propostes de PIMEC en relació amb aquests informes fent click en aquest enllaç.