Saps com afecta el pressupost de carboni del Pla Nacional d’Energia i Clima a les pimes?

Els pressupostos de carboni són una eina necessària per lluitar contra el canvi climàtic, però han de ser dissenyats amb una visió pragmàtica que consideri les limitacions de les pimes i asseguri mecanismes de suport adequats. Si són massa ambiciosos sense els recursos per acompanyar-los, corren el risc de comprometre la competitivitat empresarial i d’accentuar les desigualtats en el mercat global. La clau serà trobar un equilibri entre sostenibilitat i viabilitat per garantir una transició justa i efectiva.

Els pressupostos de carboni més ambiciosos que el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC) poden ser vistos com una aposta valenta, però també poden estar desconnectats de la realitat operativa de les pimes. Si les metes són desproporcionadament altes, podrien:

  • Sobrecarregar les empreses amb exigències que no poden assumir per falta de recursos tècnics o financers.
  • Generar incertesa empresarial, ja que els objectius excessivament estrictes poden desincentivar la inversió i dificultar la planificació a llarg termini.

D’altra banda, caldrà tenir en compte la competitivitat. Hem de ser conscients que ens trobem en un context en el qual les pimes ja competeixen en un mercat global desigual, sovint contra empreses que operen en països amb regulacions ambientals menys estrictes.

Si Catalunya aplica normes més dures que altres regions o estats, les pimes podrien veure’s doblement penalitzades: per una banda, assumint costos interns alts per adaptar-se a les noves normatives i, per l’altra, per la competència externa que no compleix els mateixos estàndards.

Dependència de suports públics:

Perquè les empreses puguin complir objectius ambiciosos, caldrà un marc de suport públic molt sòlid. Això inclou:

    • Ajuts financers: Subvencions directes per a inversions en tecnologia verda o sistemes d’eficiència energètica.
    • Simplificació administrativa: Facilitar els tràmits per accedir a aquests ajuts, evitant la burocràcia que sovint limita l’accés a recursos.
    • Formació i assistència tècnica: Per calcular la petjada de carboni, aplicar millores energètiques i adaptar-se als canvis normatius.

Efectes no desitjats:

Si els objectius són inassumibles, existeix el risc de generar un “efecte fuga”. És a dir, empreses que decideixin traslladar la seva producció fora de Catalunya per evitar costos més alts. Això aniria en contra de la sostenibilitat i resiliència de l’economia, ja que comportaria una pèrdua d’ocupació i d’activitat econòmica local.

Per tot això, serà fonamental la corresponsabilitat de l’Administració. Si bé les pimes han d’assumir la seva part de responsabilitat en la transició energètica, les institucions també han de fer la seva part. D’una banda, han d’accelerar la generació d’energia renovable a Catalunya, que actualment està molt per sota del necessari. També, han de liderar amb l’exemple, implementant plans de descarbonització propis i garantint que els grans projectes energètics es desenvolupin amb rapidesa i eficàcia.

Joan Barfull, secretari tècnic de la comissió de Sostenibilitat de PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Relleu generacional de pare a fill

Next Story

Letta, Draghi i el futur d’Europa

Latest from Consells empresarials