Dins la seva activitat, els empresaris i les empresàries afronten decisions estratègiques, comercials, de gestió, d’administració…, la qual cosa pot provocar desavinences. Aquestes desavinences, a vegades, tenen una difícil resolució i fins i tot poden comportar costos, no només econòmics, sinó també d’impacte reputacional o de desgast a nivell intern i extern. No és estrany, doncs, que en l’àmbit empresarial hagi augmentat considerablement l’interès per la mediació, que té com a principals atractius ser un?mecanisme de resolució del conflicte?que s’ofereix a les parts per al control del procediment a què se sotmet la controvèrsia i el seu resultat. És una eina amb més tradició al món anglosaxó, però?des de la UE hi ha una ferma voluntat de difondre la seva utilització.
La vicepresidenta de PIMEC, Emma Gumbert, és advocada laboralista, mediadora en organitzacions i empresària. Gràcies a la seva experiència en aquest àmbit pot confirmar que la mediació “ajuda les parts a trobar una solució total o parcial, a través d’un procés voluntari, al qual aquelles acorden sotmetre una disputa, i que consisteix en la intervenció d’una?persona mediadora, que és neutral i imparcial i facilita el diàleg, sense que les parts perdin el poder”. Així mateix, constata que es tracta d’un procediment voluntari i confidencial, que garanteix a les parts que les declaracions, propostes o ofertes de solució no podran ser difoses.
A tall d’exemple, el mediador Manel Canyameres explica com la mediació pot ajudar l’empresa familiar: “Facilita la comunicació quan aquesta no és prou transparent i constructiva i provoca divergències i confusions que deriven en conflictes que la mediació permet desbloquejar”. També, assegura que la majoria de conflictes són fruit de la combinació del vincle amb l’empresa i les relacions familiars, i que el de la successió o traspàs generacional és el més complex i de major transcendència pels efectes que pot comportar.
D’altra banda, Imma Barral és directora general de Der, Entitats Jurídiques i Mediació, Conselleria de Justícia i Memòria Democràtica. Ens comenta que, “en el cas de les pimes, el component personal i la proximitat de les parts en relació amb el conflicte és superior que en les grans empreses, on els rols són més objectius”. Per això, considera que cal buscar una forma de resoldre els conflictes que tingui present aquestes peculiaritats. També exposa que –per les característiques abans esmentades– el recurs als tribunals pot ser una via per resoldre aquest tipus de conflicte: “El temps invertit en la seva solució pot ser excessiu. De fet, quan s’aprovi el Projecte de Llei orgànica d’eficiència organitzativa del Servei Públic de la Justícia, caldrà acreditar que s’ha intentat una mediació o un procediment alternatiu de resolució de conflictes abans de presentar una demanda civil o mercantil, en la gran majoria dels casos”.
En definitiva, es pot dir que comença a quallar la idea que prendre part activa en la resolució dels conflictes i fer-ho enraonant amb l’altra part aporta beneficis indubtables per a les pimes. Els conflictes són inevitables, però la forma com es gestionen i es resolen depèn de nosaltres, també en relació amb les nostres empreses.