Gairebé cada dia apareix als mitjans de comunicació i en les xarxes socials una referència a l’autèntica revolució demogràfica que estem vivint a Espanya i que suposa que el 2018 siguem el doble els majors de 50 anys que els menors de 18.

No obstant això, malgrat aquesta contínua presència mediàtica, ni els governs, ni les empreses, ni les organitzacions de cap mena estan reaccionant davant l’envelliment de la població activa, ni són conscients de la pràctica impossibilitat d’un relleu generacional tal com es venia produint al segle XX, de manera que cada 15 anys es renovava un terç de la plantilla d’una empresa. Això, amb el continu descens de la natalitat ha esdevingut una quimera.

Articles, informes, entrades en blogs… ens parlen contínuament de les generacions més joves (Millennials, Y, Z…) o del segment que ha entrat en la senectut (+75), principalment per l’alarma que desperta la dependència tant física com mental i per les dificultats de mantenir l’actual sistema de pensions de jubilació. Tampoc desperta cap alerta que l’única mesura que les grans empreses estan prenent davant l’envelliment de les seves plantilles sigui la jubilació anticipada (el 46% dels jubilats el 2018 tenia menys de 65 anys), ni que en alguns casos afecti els més grans de 52 anys.

Trobem poquíssimes referències a la generació més nombrosa que configura la nova majoria, la generació del “baby boom” que està inaugurant (i inventant) una nova etapa vital en la qual els cinquanta no són l’avantsala de la jubilació sinó una nova maduresa, la madurescència, en què s’uneixen experiència i salut, en què podem reprendre vells somnis, antics projectes sempre posposats per la urgència de sobreviure i de complir amb el mandat social que ens inclina, en la primera etapa de la vida adulta, a treballar per construir una família. Molts dels meus coetanis babyboomers entren en l’anomenada crisi “madurescent”, que inaugura aquest nou cicle vital en què ens preguntem si això és tot el que ens oferia la vida, i trenquem rutines i camins fressats per inaugurar una nova forma de viure, relacionar-nos i treballar sobre la base que “l’experiència ens dona la llibertat”.

No hi ha consciència sobre les conseqüències de l’allargament de la vida i de l’extens període saludable de què gaudim, ni hi ha previsions sobre què fer amb aquesta nova majoria de cinquanteners i seixanters amb ganes, salut i energia suficients per canviar el món.

Els babyboomers ja no podem parlar d’envelliment sinó que ens ha d’ocupar la longevitat, que suposa la necessitat de seguir aprenent per poder seguir aportant. Per tot això les paraules “retir” o “jubilació” sonen a veus del segle XX. Caldrà inventar noves paraules per descriure la longevitat generativa, aquesta nova etapa vital en la qual és més important el manteniment que la reproducció, i en què hem de construir el nostre llegat, la nostra aportació a la necessària transformació de la societat. És un cicle vital en què hem de centrar-nos en la participació generosa en projectes profundament humans, de desenvolupament del propi talent i del dels altres, moment de compartir somnis i esperances per contradir amb energia la distòpia que ens amenaça i caminar cap a un nou renaixement humanista.

La població del nostre país disminueix any rere any mentre creix la població d’edat avançada, i moltes de les activitats que es desprenen de l’envelliment de la població significaran un increment de les oportunitats de negoci que s’ha  anomenat “silver economy”.

El col·lectiu Bimillennial (nascuts al segle XX, valors del segle XXI) que s’enfronta a la seva crisi “madurescent”, a l’entrada a un nou cicle vital de persones madures i actives personalment i professionalment, constituirà el gruix de consumidors als quals cal oferir productes i serveis que responguin a les necessitats concretes d’aquesta etapa de la vida. De fet comença a notar-se en l’oferta de béns de consum l’interès del mercat per aquest col·lectiu que creixerà sense parar en els anys vinents.

Productes i serveis que responguin als seus canvis físics i que afecten la presa de decisions del col·lectiu major de 50 anys: presbícia, dolor articular, sordesa, manca de memòria… Productes i serveis que atenguin aquesta nova etapa vital que sovint suposa liquidar la hipoteca, independitzar els fills, en alguns casos divorci o canvi de parella, d’estat, d’hàbits (son, alimentació, exercici…).

Però els babyboomers no són un mercat homogeni. Precisament el fet d’acumular coneixement, experiència i contactes els fa diversos entre si i, en aquest sentit, tan actuals com els Millennials pel que fa a l’exigència de personalització de productes i serveis.

Curiosament les empreses han dirigit la mirada cap als Millennials que, si observem l’evolució de la piràmide d’edat a Espanya, són un col·lectiu molt menor en nombre que el dels babyboomers o els membres de la generació X que entraran aviat a la cinquantena.
El futur és sènior es miri com es miri, el temps en què envellir ja no és el que era i molts professionals continuaran en actiu més enllà de l’edat oficial de jubilació en perfecte estat de salut i amb una esperança de vida que avui ronda els 83 anys de mitjana i que seguirà creixent any a any.

Es comencen a forjar projectes, serveis i tot un mercat fruit de l’envelliment de la població, que indiquen que es tracta d’una tendència de futur que obre tot un ventall de noves oportunitats de negoci i de participació en la nova societat que està emergint a conseqüència de la revolució tecnològica que arriba a tots els àmbits i que aconseguirà que siguem més longeus, més sociables, més humans.

Laura Rosillo
Xarxa Talento.Cooldys