La indústria és molt més que un sector econòmic: és un eix vertebrador del nostre país, un motor que impulsa el creixement i la innovació, generant ocupació estable i de qualitat.
Malauradament, sovint es menysté el seu paper clau i no se li atorguen les condicions adequades per créixer i ser competitiva. La reindustrialització ha de ser una prioritat estratègica, i això implica superar barreres que, a dia d’avui, encara llasten el potencial de les nostres pimes.
Les empreses industrials afronten obstacles enormes per créixer i innovar. L’accés al finançament és un viacrucis, la burocràcia esdevé un laberint administratiu i els costos energètics són un llast insostenible. A més, la manca d’infraestructures industrials adequades, com polígons ben equipats, xarxes de transport eficients i connectivitat digital de primer nivell, ens situa en desavantatge respecte a altres economies. No podem continuar posant pegats a una estructura que necessita reformes profundes.
És urgent una simplificació real dels tràmits administratius. Les empreses no poden perdre temps i recursos en processos burocràtics interminables. La creació de finestretes úniques empresarials i el reconeixement d’informes tècnics elaborats per professionals acreditats serien passos essencials. També cal una aposta decidida per reduir el cost energètic industrial, promovent mecanismes de suport específics per a les pimes i facilitant la seva transició cap a un model més sostenible i eficient.
D’altra banda, la formació ha de ser un pilar fonamental per garantir el relleu generacional i l’adaptació a les necessitats del sector. La Formació Professional ha d’estar plenament alineada amb les demandes reals de les empreses industrials, promovent itineraris formatius flexibles i ajustats a les noves tecnologies.
A tot això, cal sumar-hi la necessitat d’un marc normatiu que faciliti la inversió en modernització i innovació. Si volem una indústria competitiva, hem d’assegurar que les empreses puguin incorporar les últimes tecnologies sense traves administratives ni costos desproporcionats.
La nova Llei d’Indústria hauria de recollir aquestes reivindicacions. Necessitem una regulació que entengui la diversitat del teixit productiu, garanteixi la representació efectiva de les pimes en els òrgans de decisió i estableixi mecanismes de finançament flexibles per a la modernització industrial. No fer-ho seria perdre una oportunitat històrica per donar l’impuls que el sector necessita.
En definitiva, és hora d’actuar amb determinació. La indústria no és només el passat de la nostra economia, sinó també el seu futur. O apostem fermament per ella, o ens condemnem a un model econòmic fràgil i dependent. La decisió és nostra.
Josep Soto, president de l’Àrea d’Indústria i Nova Economia de PIMEC
