Entre els anys 2015 i 2018 es van cursar a Espanya uns 5.000 casos relacionats amb la Llei de la Segona Oportunitat. Unes dades que contrasten amb el 26,6% de la població en risc d’exclusió social, un atur del 14,1% i una economia submergida del 24%. La necessitat d’una bona Llei de Segona Oportunitat és evident, però per què no respon a les necessitats reals de la situació dels espanyols?

Els motius pels quals la Llei de Segona Oportunitat no ha aconseguit el seu objectiu són diversos: la falta d’una correcta difusió de la normativa i dels seus propòsits, la poca utilitat del tràmit previ de mediació extrajudicial, l’excessiva complexitat del sistema que proposa la llei i les deficiències tècniques de la reforma.

El sistema de tractament de la insolvència està soscavat i no ajuda els empresaris ni les famílies. La llei afavoreix l’exclusió financera del deutor mitjançant una publicitat addicional de la dada negativa de la insolvència. La inscripció en registres públics d’incapacitat de pagament d’un deute o de morosos in eternum provoca la mort civil del deutor o propicia el seu pas a l’economia submergida per a poder sobreviure.

Per a tenir una regulació eficaç és necessari seguir el camí plantejat per economies més avançades que la nostra. L’impacte ha estat positiu en països amb experiència de molts anys en l’aplicació de lleis que contribueixen a la rehabilitació del deutor honest. En concret, i enfront dels 5.000 casos atesos a Espanya en 3 anys, cal realitzar l’equiparació amb els països europeus del nostre entorn i, en aquest sentit, observem que estem molt per sota dels 107.000 casos anuals d’Alemanya, els 99.000 d’Anglaterra i els 180.000 de França.

Cal esforçar-se per realitzar un canvi cultural que assumeixi que el fracàs forma part de l’èxit, i establir les bases que permetin a les persones que fracassen la possibilitat d’entrar de nou en el procés productiu al més aviat possible. Les conseqüències de no actuar d’aquesta manera les estem patint: economia submergida, atur, exclusió social i consum de prestacions socials; uns subsidis que, evidentment, paguem entre tots.

José María Torres, president executiu de Grup Numintec i patró de la Fundació PIMEC