L’aprovació del Real Decret 244/2019, aprovat el 5 d’abril, comporta un avenç notable per desenvolupar l’autoconsum energètic de proximitat, sobretot per a petits consumidors. A partir d’aquesta normativa s’estableixen diferents modalitats d’autoconsum:

  • Autoconsum sense excedents: Aquelles instal·lacions en què no existeix abocament dels excedents a la xarxa. Per amortitzar la inversió en aquest tipus d’instal·lacions, és convenient que les hores de producció coincideixin amb les de consum, doncs en cas contrari l’energia excedentària es perd. Una bona  alternativa per aquests tipus d’instal·lacions, tot i el seu encariment, és l’ús de bateries per acumular energia quan es produeix i no es consumeix i consumir-la posteriorment.
  • Autoconsum amb excedents acollits a compensació: S’hi poden acollir instal·lacions fins a 100 kW on el titular de la instal·lació de generació i de consum coincideixen. En aquest cas hi ha abocament de l’energia produïda excedentària a la xarxa i es compensa parcialment de la factura a pagar. En cap cas, el saldo econòmic resultarà positiu per al consumidor, per tant no es generaran càrregues fiscals. Amb tot, cal tenir en compte que el preu per al consumidor està format pel cost de kWh generat + peatges d’accés + impostos i, en canvi el preu dels excedents abocats a la xarxa serà el del cost horari del kWh generat.
  • Autoconsum amb excedents no acollits a compensació: En aquest cas, els excedents es venen al mercat a un preu similar a l’anterior, però cal tenir en compte que hi caldrà afegir l’impost sobre generació (7%) i l’IVA. Aquesta modalitat comporta l’alta en activitats econòmiques, per la qual cosa, per qüestions burocràtiques no és recomanable per a petits consumidors residencials.

A més, la nova normativa comporta una simplificació dels processos administratius i tècnics per les instal·lacions d’autoconsum, sobretot les de menys de 100 kW. Aquesta mesura té un efecte immediat en reduir els costos del projecte, especialment pel cas residencial.

D’altra banda, s’obre la porta a l’autoconsum compartit o col·lectiu.  En aquest cas, més d’un consumidor, aprofiten l’energia generada per una instal·lació de producció. El repartiment de l’energia produïda serà la que s’acordi entre els propietaris de la instal·lació en funció de l’aportació econòmica, de la potència contractada, o de qualsevol altre criteri decidit entre ells, però sempre constant. En cas que no hi hagi acord, el repartiment serà en funció de la potència contractada per cada consumidor. Aquesta modalitat és especialment interessant per a comunitats de veïns.

Finalment, també s’estableix l’autoconsum remot, quan el consumidor i generador no estiguin a la mateixa finca, tant de forma individual com col·lectiva. Es permet l’autoconsum d’aquells punts de subministrament connectats al mateix centre de transformació, la mateixa referència cadastral o a un màxim de 500 metres entre comptadors. Aquesta modalitat pot ser interessant per aprofitar l’energia produïda, per exemple, a la teulada d’un pavelló esportiu, etc.

Estem davant una normativa que potencia essencialment l’autoconsum de proximitat per al petit consumidor i el consumidor residencial i que és un veritable avenç per la participació del consumidor en les decisions de generació.