El treball està transformant-se a causa de múltiples forces de l’entorn que exigeixen les empreses adaptacions per a continuar sent competitives i mantenir-se en el mercat. Entre els canvis més importants estan els tecnològics, especialment els derivats de la digitalització, la globalització que planteja major competència a les empreses. També els demogràfics, especialment la diversitat cultural, de gènere i edat dels treballadors que requereixen diverses actuacions per a facilitar la productivitat.
Les adaptacions a aquests canvis replantegen les condicions de treball, la seva pròpia organització, els llocs i les tasques que s’han d’exercir, sorgint noves formes de treball, com el teletreball. Es requereix cada vegada més flexibilitat en aspectes temporals, espacials i de localització, i en qualificacions, habilitats, etc. i són freqüents les exigències de formació contínua perquè un treballador es mantingui empleat i ocupable.
En aquest context, emergeixen noves condicions laborals que són una amenaça per a la salut dels treballadors. No són, en general, riscos físics sinó psicològics i socials que produeixen estrès i poden deteriorar el benestar del treballador i la seva salut mental i també la física. Moltes vegades l’experiència d’estrès negatiu sorgeix quan el treballador s’adona que no té suficients recursos personals o externs per a respondre a les demandes que ha d’atendre. Per exemple, la sobrecàrrega mental excessiva, la monotonia en les tasques, l’assetjament psicològic o sexual en el treball…
Totes aquestes situacions, quan les viuen els treballadors sense poder fer-les front amb eficàcia, es fan cròniques augmentant la probabilitat de produir tensió psicològica, ansietat, angoixa i trastorns psicosomàtics com els problemes de somni, molèsties musculoesquelètiques, o gastro-intestinals, hipertensió i augment de conductes nocives com fumar, amb implicacions negatives per a la salut. Les conseqüències de tot això, si no es prevé ni atalla, és la malaltia dels treballadors, les baixes laborals, i també costos per a l’empresa que poden afectar de manera important als seus resultats i productivitat.
Per a identificar i avaluar els riscos existents en una empresa, la seva incidència i severitat sobre els diferents llocs i unitats de treball, existeixen metodologies fiables i vàlides. A vegades s’utilitzen tècniques quantitatives com les enquestes, en altres qualitatives com l’observació o les entrevistes, i també es pot realitzar una combinació de totes dues tècniques.
Una vegada analitzats es fa un informe constant els resultats obtinguts i en ell s’ofereixen recomanacions perquè l’empresa pugui elaborar i posar en pràctica un pla d’acció preventiu sobre els riscos perillosos identificats.
Les empreses, també les pimes, tenen la responsabilitat i obligació de realitzar l’anàlisi de riscos psicosocials, i desenvolupar consegüentment actuacions de prevenció, per a assegurar la salut dels seus treballadors/as en l’acompliment del seu treball. Amb freqüència, les metodologies s’han desenvolupat per a les grans empreses resultant inadequades per a l’avaluació dels riscos en petites o mitjanes empreses. Per aquesta raó PIMEC ve desenvolupant un programa per a desenvolupar una metodologia més ajustada a les necessitats de les pimes.
Les exigències legals obliguen les empreses a disposar d’un informe amb l’anàlisi dels riscos psicosocials identificats en l’empresa. A més, es requereix un pla de prevenció d’aquests riscos. De fet, la inspecció de treball té una instrucció en la qual es planteja la realització d’inspeccions sobre aquestes qüestions.
Ara bé, la raó i l’interès principal deriva de la protecció de la salut dels treballadors. Les empreses, han de procurar oferir entorns i condicions saludables per a la realització del seu treball i no han de ser una part del problema de la deterioració de la salut dels seus treballadors sinó tot el contrari. Millorar el benestar laboral i la salut mental dels treballadors vaig poder traduir-se en un augment de la productivitat i de la qualitat dels productes i serveis.
José M. Peiró. Catedràtic Emèrit de la Universitat de València