No recordo on vaig llegir la expressió “autognomo”, que va utilitzar un professional per referir-se a si mateix i al col·lectiu al que pertany. Una expressió molt gràfica, que il·lustra probablement el sentiment que els autònoms deuen tenir en moltes ocasions, en especial quan han de fer front a les obligacions econòmiques i burocràtiques que exigeix el nostre sistema tributari i legal.
Unes obligacions que van per compte d’uns serveis i una protecció que, en principi – i tan sols en principi –, hauria d’incloure als autònoms en una igual o similar mesura que les persones treballadores per compte d’altri, o les societats mercantils.
La paradoxa, i la ironia, és que malgrat ser completament cert que als autònoms el nostre “sistema” els tracta com si fossin nans, el cert és que el col·lectiu té una dimensió i una potència de gegant, fins el punt que la nostra incipient recuperació econòmica no es pot explicar sense tenir en compte aquesta realitat.
La gent, a partir de la tercera xifra, desconnecta
Un gran economista català, el Professor Jacint Ros i Hombravella, escrivia ja fa molts anys que un dels problemes que tenim els economistes per fer-nos entendre és que la gent, a partir de la tercera xifra, desconnecta. De xifres que il·lustren el fenomen dels autònoms n’hi ha moltes. Jo n’utilitzaré ara tan sols unes poques, que per més comoditat podeu consultar directament a la taula annexa.
Per cada cinc persones actives a Espanya, una és autònoma
Fent una ullada a les dades anteriors, podem arribar a conclusions tan importants com que per cada cinc persones actives a Espanya, una és autònoma, o que per cada 4,3 persones assalariades a l’estat espanyol, n’hi ha una d’addicional que treballa per compte pròpia.
O que al nostre país hi ha quasi tants autònoms com aturats registrats. Es interessant conèixer també, per exemple, que a Espanya hi ha 1.042.000 assalariats contractats per autònoms, que aquesta contractació creix a ritmes del 5% anual, o que 2 de cada 3 nous emprenedors a Espanya són dones.
I malgrat tot això, els autònoms, per no tenir, no tenen ni regulacions pensades en ells.
No obstant, el passat dijous es va aprovar al Congreso de los Diputados– amb una insòlita unanimitat que tots hem de celebrar – un paquet de mesures urgents que, sense que suposin la reforma integral de la regulació que afecta al treball autònom que necessitem i reclamem, si podem dir que marcaran un abans i un després de la realitat de moltes persones.
Quines són les mesures per a autònoms aprovades al Congrés?
Algun parlamentari ha definit la bateria de mesures, no sense raó, com un “patchwork”, un seguit de pedaços, si bé reconeixent que amb alguns de molt importants. Tot seguit us facilito la llista de mesures (una llista ja coneguda i que podreu trobar fàcilment a molts mitjans aquests dies), i que a Pime al Dia comentarem les principals, al llarg dels propers dies. De nou, usarem una taula per il·lustrar-ho:
Font: confecció pròpia a partir de dades de PIMEC
Per facilitar-vos l’anàlisi de les principals mesures, les hem agrupat i creuat amb tres categories de necessitats dels autònoms que aquestes mesures pretenen satisfer:
- la reducció de costos i càrregues en general que aquests tipus d’empresaris i treballadors han de suportar
- l’increment del – baixíssim – grau de protecció que tenen
- una millor adaptació de les normes i obligacions en general a la realitat canviant i diversa que viu l’autònom
En el primer bloc podríem incloure mesures com l’ampliació de la tarifa plana, o les deduccions per manutenció.
En el segon podríem incloure el reconeixement dels accidents in itinere, o l’accés a la formació subvencionada – importantíssima mesura, que tindrà un impacte a mig i llarg termini molt positiu –.
I en el tercer lloc qualsevol mesura que comporti alguna flexibilització que entengui que les rendes econòmiques dels autònomes són variables per definició, com podrien ser la major capacitat per fer altes i baixes, o el canvi en bases de cotització. Moltes mesures persegueixen respondre total o parcialment a més d’una necessitat.
En el decurs dels propers dies, a Pime al Dia farem una revisió en detall de les principals mesures, que com dèiem no suposen la gran reforma que caldria – la qual hauria de partir d’una reflexió que situés a l’autònom al seu centre –, però sense dubtes suposen un abans i un després per molta gent.
Amb aquestes novetats legislatives podem dir que l’autònom comença a aixecar el cap.