Un Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària i ratifica la sentència de l’audiència provincial de Palma de Mallorca que va acordar l’exoneració del passiu insatisfet (sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 2 de juliol de 2019).

La Llei de Segona Oportunitat pretén salvar la difícil situació de qui no pot fer front als seus deutes i donar una segona oportunitat per poder encarrilar novament la seva vida i fins i tot arriscar-se a noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer.

Per demostrar ser un deutor de bona fe cal complir diversos requisits: que el concurs no sigui declarat culpable; no haver estat condemnat per delictes contra el patrimoni, Hisenda, Seguretat Social o contra els drets dels treballadors en els últims deu anys; haver celebrat un intent d’acord extrajudicial; i no haver-se acollit a l’exoneració de pagaments en la darrera dècada.

És per aquest últim motiu que aquesta Llei és revocable i incompleta, ja que pot ser revocada per un jutge, fins i tot després d’haver estat concedida. Tindria lloc en cas que, després de ser concedida la bestreta de tot el deute acumulat per un emprenedor durant la seva activitat anterior, un creditor reprèn el procés judicial a l’entendre que el seu deutor ha obrat de mala fe o ha obtingut ingressos en l’economia submergida. Si el jutge l’acceptés, el beneficiari deixarà d’estar sotmès a aquesta llei i tornarà a contreure els seus deutes. La llei tampoc beneficia a tots per igual: no es poden beneficiar els autònoms que hagin estat condemnats per un delicte contra l’Agència Tributària o la Seguretat Social en l’última dècada.

La sentència del Tribunal Suprem, de juliol de 2019, va ampliar els límits de la Llei de Segona Oportunitat, permetent als deutors beneficiar-se d’una possible exoneració de fins a un 70% dels deutes contrets amb les Administracions Públiques (Hisenda, Seguretat Social, etc.), facilitant, a més, que el deute restant pugui fraccionar-se en un període de fins a cinc anys. Aquesta important sentència del Tribunal Suprem per als autònoms en concurs de creditors obre la porta a l’exoneració total del pagament de deutes.

El cas en concret esmenta que l’interessat a data de gener de 2015 va esgotar tots els béns i drets de contingut patrimonial i l’administració concursal va iniciar la terminació del procediment per insuficiència d’actiu. Tres mesos més tard, el 9 d’abril de 2015, el deutor concursat va demanar l’exoneració del passiu insatisfet.

L’Advocat de l’Estat va interposar demanda de judici d’incident concursal davant del Jutjat del Mercantil núm. 1 de Palma de Mallorca, contra un autònom que es va declarar en concurs de creditors, i deia el següent:

  • Denegació del benefici d’exoneració, per incomplir amb les condicions de determinació de concurrències previstes en l’art. 178 bis3 LECO i per no acreditar el pagament de crèdits contra massa i privilegis en general.
  • Imposició de costes.

El Jutjat del Mercantil núm. 1 de Palma de Mallorca va dictar sentència amb data 2 de desembre de 2015 i va desestimar la demanda interposada per l’Advocat de l’Estat, en representació de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària. El Jutjat entenia que calia aplicar l’exoneració provisional de deutes sol·licitada per l’autònom amb efectes:

  1. Els deutes que no poden ser objecte d’exoneració es pagaran d’acord amb el pla de pagaments presentat pel deutor.
  2. Queden fora de perill els drets dels creditors davant els obligats solidàriament amb el concursat i davant els seus fiadors o avaladors, qui no poden invocar el benefici d’exoneració de passiu insatisfet obtingut pel concursat ni subrogar pel pagament posterior a la liquidació en els drets que el creditor tingués contra aquell, llevat que es revoqués l’exoneració concedida.
  3. Queden exonerats provisionalment els crèdits ordinaris i subordinats pendents a la data de conclusió del concurs, encara que no haguessin estat comunicats, i exceptuant els crèdits de dret públic i per aliments.

La sentència va arribar fins al Tribunal Suprem que avalà el criteri del Jutjat del Mercantil (ratificat també per l’audiència provincial de Palma).

El Suprem desestimà el recurs interposat per l’Advocat de l’Estat en representació de l’agència estatal d’administració tributària pels següents motius:

  • L’exoneració del passiu insatisfet és un benefici que es pot reconèixer al deutor concursat persona natural, un cop conclòs el concurs per liquidació o per insuficiència de la massa activa, i en els termes que estableix l’art. 178 bis LC, que el regula. Aquest precepte va ser introduït pel RDL 1/2015, de 27 de febrer.
  • El preàmbul del RDL 1/2015, de 27 de febrer, que va introduir l’art. 178 bis a la Llei concursal, és molt significatiu respecte de la finalitat del mecanisme de la segona oportunitat:
  • La finalitat de la norma és facilitar la segona oportunitat, mitjançant la condonació plena de deutes. Aquesta condonació pot ser immediata o en cinc anys. En ambdós casos és supedita a unes exigències que justifiquin la condició de bona fe del deutor i a un reemborsament parcial del deute.

La Llei de Segona Oportunitat no permet deslliurar-se de pagaments arbitràriament. De manera que, tot i protegir el teu patrimoni futur, hauràs de començar de zero. També és important recordar que la Llei de Segona Oportunitat posa en valor l’historial creditici del deutor insolvent. Això vol dir que no es podrà recórrer a ella de nou en els propers deu anys.

Senwei Zhou
Autònoms PIMEC