Darrerament, en la negociació col·lectiva de convenis, hem anat veient com algunes de les patronals negociadores, alhora de tancar l’acord final, han valorat com a poc rellevants les clàusules de garantia de l’IPC.
Certament, en un moment on l’evolució del nivell de preus ha canviat significativament respecte a allò que havia estat la tònica habitual durant molts anys, aquesta decisió pot esdevenir una temptació.
Nous horitzons
Malgrat això, i donat que la situació actual d’incertesa econòmica a nivell mundial, així com un preu del petroli relativament baix en comparació amb allò que hem estat acostumats, han pressionat els preus a la baixa, cal tenir en compte que la negociació col·lectiva es planteja en general per a escenaris de mig i llarg termini.
En aquest sentit, és difícil pensar que a quatre o cinc anys vista, el barril de petroli romandrà en els preus actuals. De fet, si mirem la inflació subjacent (inflació de la qual s’extreu l’efecte dels carburants i dels aliments sense elaborar), aquesta ha estat positiva en els darrers tretze anys, amb l’excepció de l’any 2014, on es va situar al 0% i que ha comportat que només en dos anys dels tretze de la sèrie, l’augment recollit en els convenis col·lectius, estigués per sota d’aquesta inflació.
És per això, que volem recordar la necessitat de vincular l’evolució salarial recollida en els convenis col·lectius de sector, a la situació i perspectives del mateix, i deslligar-los de l’evolució del nivell de preus general de l’economia.
En aquest sentit, existeixen diverses possibilitats i metodologies que es poden implementar al respecte, i que permeten alinear la productivitat i els guanys empresarials, amb augments salarials per als treballadors, generant escenaris de win-win per les dos parts, concertant objectius i horitzons i sumant voluntats a llarg termini.
Ricard Sánchez
@SchezRicard
Departament de RRLL i Negociació Col·lectiva
PIMEC
