En el nostre món econòmic saturat d’incerteses geopolítiques, econòmiques i financeres, en el qual no costa trobar patrons repetitius, projectar al futur allò que ja ha passat no genera cap seguretat. Abraçar el futur d’una forma més proactiva és imprescindible.
A mesura que les empreses maduren, es tornen menys innovadores i més expertes a optimitzar processos. És llei de vida. Emprenedors reeixits es transformen en empresaris; start-ups en pimes i, algunes, en grans corporacions.
El concepte de destrucció creativa democratitzat per Shumpeter continua sent vàlid; l’exemple de la intel·ligència artificial ens l’està recordant cada dia.
La resposta a aquests canvis macros està en la gestió de la innovació en les nostres empreses a nivell micro; en 3 dimensions:
- Estratègica. El compromís per una integració més profunda de la innovació en els processos de decisió no pot ser el resultat d’un càlcul econòmic a curt termini. Ha de ser una decisió transcendental i passa per la presència d’un (o més d’un) espònsor intern potent en l’òrgan de decisió més elevat de l’organització.
- Tàctica. Adaptar els incentius dels executius a càrrec de la innovació a la realitat del procés iteratiu que la caracteritza és imprescindible. No es tracta de prendre sempre bones decisions –se’n diu sort– sinó de provar, testar per a trobar el millor camí –se’n diu treball.
- Operació. Abraçar la col·laboració amb agents externs en la cerca de noves oportunitats no és responsabilitat d’una unitat d’innovació aïllada de l’operació diària. Tots els col·laboradors i empleats de l’organització són part d’aquest moviment. La comunicació interna és clau.
La bona notícia és que implementar aquests canvis no depèn de factors externs que no controlem. Són decisions en mans dels dirigents de les nostres empreses. Amb més ambició, coneixement i visió, la transició de les nostres organitzacions cap a la innovació radical és possible!
Mathieu Carenzo – Business Angel
