L’any 2010 va ser un punt d’inflexió a nivell nacional pel que fa a la responsabilitat penal de les empreses. El legislador nacional va incorporar, al Codi Penal, la possibilitat que les persones jurídiques siguin penalment responsables dels delictes comesos en l’exercici de les seves activitats, dels quals en resultin beneficiades. Els delictes atribuïbles a les empreses són taxats. Entre d’altres, destaquem els següents: corrupció, estafa, blanqueig de capitals, medi ambient, salut pública, hisenda pública i seguretat social, contra la competència i publicitat enganyosa.
Posteriorment, l’any 2015, es reformà el Codi Penal introduint els models de prevenció de delictes com a mecanisme per tal que les empreses que els implementin puguin quedar exemptes de responsabilitat penal, malgrat que s’hagi comès un delicte en benefici seu.
Des de la nostra experiència podem asseverar que, durant els més de 10 anys que han transcorregut des de la incorporació de la responsabilitat penal de la persona jurídica a la nostra legislació, la cultura de Compliance s’ha anat consolidant, no només en les grans organitzacions, sinó també en el teixit empresarial petit i mitjà.
La internacionalització de les empreses, la corrupció existent en el nostre país principalment arran de la crisi del 2008, certes exigències per poder formar part d’una cadena de valor, el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible (ESG), han propiciat, entre altres factors, que el mercat exigeixi, cada cop més, la integració de l’ètica i el compliment normatiu a l’estratègia de les organitzacions i al seu govern corporatiu.
D’altra banda, el Programa de Compliance és una potent eina per acreditar la deguda diligència de l’òrgan de govern o d’administració. En conseqüència, pot arribar a conferir protecció als membres del mateix front una possible imputació penal personal i/o altres responsabilitats legals.
El Programa de Compliance és també un molt bon instrument per aconseguir la professionalització empresarial, especialment per part d’una PIME. En efecte, ens permet conèixer amb més detall els nostres processos i activitats, determinar on es troben els riscos empresarials, establir les mesures de control disponibles, controlar el grau de formalització dels procediments, i evidentment, ens ajuda a supervisar, monitorar i millorar el control operatiu i estratègic de la nostra organització minimitzant els riscos de compliment, no només a nivell penal sinó també de qualsevol altre tipus de risc.
Són molts els inputs que estan portant la PIME a adoptar programes de compliment normatiu i mecanismes de control intern: normativa nacional i internacional, normes ISO especialitzades en compliment normatiu, així com diverses directives europees com, per exemple, la Directiva (UE) 2019/1937, de 23 d’octubre, relativa a la protecció dels denunciants o alertadors. Sense anar més lluny, aquesta Directiva ha de ser transposada a finals d’aquest 2021 i exigeix la implementació d’un canal de denúncies intern a les empreses i entitats del sector privat que tinguin cinquanta o més treballadors.
Per tant, si a nivell europeu existeix l’obligatorietat d’implantar canals interns per denunciar incompliments normatius, val més que primer ens assegurem de complir amb la normativa que ens afecta com a PIME per evitar que els canals acabin saturats de denúncies de tot tipus i condició. I és que, com bé diu el refrany romà, “tots els camins condueixen a Roma”; si disposem d’un pla de compliment podrem integrar eficientment aquest canvi normatiu dins de la nostra organització; per contra, si no el tenim, possiblement ens veurem forçats a implementar-lo per poder gestionar adequadament els riscos en relació amb les noves normatives que vagin sorgint al respecte.
Per concloure, podem dir que l’aplicació d’un Programa de Compliance a la PIME, en el nou paradigma empresarial que se’ns planteja en la nova era postcovid, ja no és una decisió merament estètica o opcional, sinó més aviat una decisió altament recomanable per poder competir al mercat al nivell dels millors estàndards professionals, ètics i normatius, cada cop més presents en el nostre entorn empresarial més immediat.
I si posem el focus en el canal de denúncies (o canal ètic, o canal d’alertes, o whistleblowing channel), moltes organitzacions de tota mida, per suposat PIMES incloses, no estan esperant a l’obligatorietat de tenir-lo, ja que han vist els importants avantatges competitius que això comporta:
- Millora de la reputació externa: Disposar d’un veritable canal ètic, no d’una simple adreça de correu o d’un gris formulari, esdevé un intangible de gran valor per a la comunicació amb tots els stakeholders, proveïdors, clients i públic en general. Guany competitiu en la imatge de marca i exemple de RSC i bon govern.
- Assegurança interna: Es considera que al voltant del 5% de la facturació de les empreses es perd a causa de fraus interns i, al mateix temps, que el mecanisme més eficient per detectar-los és un canal intern de denúncies. No és una despesa, és una inversió.
- Millora de la cohesió interna: Els treballadors agraeixen enormement aquesta nova possibilitat de ser escoltats. Benestar psicològic o felicitat en el lloc de treball es consoliden gràcies al nou canal de comunicació que representa el canal de denúncies. La tolerància zero contra l’assetjament sexual o per raó de sexe, i contra l’assetjament laboral o mobbing, per fi es pot dur a la pràctica de manera eficient.
- Compliment penal i normativa legal: Ja sigui per la responsabilitat penal de les persones jurídiques, per la normativa de prevenció del blanqueig de capitals, per l’obligatorietat com a part dels Plans d’Igualtat … i al mateix temps pels dictats de la LOPDGDD en el seu article 24 i en el RGPD, avui dia ja són moltes les entitats que per llei han de disposar obligatòriament d’un canal d’alertes d’unes determinades característiques i, per tant, són susceptibles de ser sancionades cas de no tenir-lo.
- Compliance: Tanquem el cercle amb tot el que es diu al principi de l’article. Un pas endavant, compromís ètic de bon govern i amb la societat.
Són bons motius, no creieu?
Miquel Fortuny, soci director de Fortuny Legal, i Josep Fígols, CEO de Co-Resol.
