L’ocupació, la feina, el desenvolupament d’una professió conforma una de les dimensions més importants de la vida de moltes persones. Malgrat que en les societats modernes, aparentment, el desenvolupament de la nostra personalitat pot trobar molts camins, la feina segueix essent vista com alguna cosa més que una forma de cobrir les nostres necessitats econòmiques, i al seu voltant es generen moltes interaccions i relacions humanes que ens poden ajudar a sentir-nos millor, però que també poden ser un factor de malestar.
No sempre integrem prou bé la idea que el benestar en el lloc de treball va molt més enllà d’aspectes tradicionals de seguretat i higiene o de la qualitat de l’entorn físic del lloc de treball, i en les empreses i les organitzacions encara cal emfatitzar que, aspectes com el clima laboral o la satisfacció de les persones en l’exercici del seu rol en les organitzacions, són també aspectes clau de l’èxit empresarial a llarg termini i que el fracàs a l’hora de generar aquest entorn de benestar emocional i mental no és només cosa de persones concretes.
En els darrers anys, ha anat creixent la preocupació pública pel desenvolupament de polítiques empresarials de benestar integral, tot intentant superar la simple prevenció del malestar o la malaltia per abraçar la idea que cal buscar entorns laborals saludables també en l’àmbit emocional i mental.
Però la pandèmia COVID19 que encara vivim ha impactat en aquestes visions i ha fet emergir en el conjunt de la societat la percepció que el malestar emocional i mental, més enllà de la preocupació per cada persona que ho pateix, pot arribar a ser un greu problema col·lectiu, tant social com econòmic, i que les respostes han de donar-se en tots els àmbits, també en l’empresarial. Ja no és només una qüestió que faci més atractives les presentacions de les nostres polítiques de recursos humans, sinó que s’ha convertit en un imperatiu de gestió.
Com més neguit i incertesa es generen en l’entorn social, i la pandèmia és una font constant d’aquestes sensacions, més èmfasi hem de posar en la creació d’entorns laborals sòlidament saludables. Aquesta necessitat s’incrementa si atenem a algunes tendències en el mercat laboral que afecten les generacions més joves, que valoren molt més el benestar emocional que la permanència en el lloc de treball.
En un estudi recent sobre benestar emocional i treball referenciat a la revista Harvard Business Review es recull que el 68% dels treballadors de la generació Millennial, o el 81% dels de la generació Zeta que han deixat feines o han renunciat a majors responsabilitats durant l’any 2020, ho han fet per raons de salut mental, i el 91% dels enquestats d’aquests grups d’edat consideren que la cultura empresarial ha de donar suport a la salut mental dels treballadors.
Afortunadament, sigui pels esforços d’administracions i entitats involucrades en polítiques de salut mental, sigui per l’evolució de la nostra societat, cada vegada parlem més de salut mental i la lluita contra l’estigma que encara suposa el patiment mental és compartida per més actors.
Coneixent tot això, és temps de passar a l’acció i que administracions, i també organitzacions empresarials com PIMEC, facilitem eines perquè a totes les empreses es procuri millorar l’entorn laboral i el benestar emocional dels treballadors.
Els principals problemes de salut mental, i els més greus, es poden relacionar amb circumstàncies socioeconòmiques i ambientals de les persones. La pobresa, la manca d’ocupació o males condicions bàsiques de treball, infrahabitatge, fracàs escolar, males relacions familiars… redueixen el benestar global i incrementen moltíssim el risc de malestar mental. Evidentment, no tots aquests factors es poden resoldre només des del món empresarial. Però els factors de risc psicosocial a la feina que esmenten els treballadors en ser preguntats representen fortes càrregues de treball, que són percebudes com a irrealitzables, expectatives no realistes, ambigüitat en la descripció de rols i funcions, canvis organitzatius no explicats, manca d’expectatives legítimes de promoció, de reconeixement, dificultats en la conciliació entre la vida personal i la laboral, males relacions interpersonals entre companys i, evidentment, assetjament o bullying. Aquests sí que són aspectes que es poden millorar des de la gestió empresarial i les relacions laborals.
Cal passar de la preocupació per factors com l’estrès o l’angoixa a actuar i implementar mesures globals de benestar emocional a l’empresa en les quals el conjunt de persones, evidentment també tots els treballadors, hi tingui un paper; no poden ser mesures només ambientals, cal que tothom assumeixi el seu paper.
Les administracions hi han d’ajudar i posar en pràctica les estratègies dissenyades en l’àmbit europeu:
- Actualitzar els seus marcs jurídics nacionals, en consulta amb els interlocutors socials per abordar els riscs i oportunitats en matèria de salut i seguretat en el treball relacionats amb les transicions ecològica i digital.
- Els estats membres han de centrar-se en l’ús d’eines digitals per aconseguir que la inspecció de treball sigui més eficaç davant la prevenció i la detecció d’incompliments de la legislació.
- Celebrar «revisions entre les parts» que abordin problemes psicosocials i ergonòmics professionals.
- Intensificar la supervisió i recopilació de dades sobre la situació dels riscos mentals i psicosocials de tots els sectors.
La Comissió invita els interlocutors socials a:
- Adoptar mesures per abordar noves qüestions de salut i seguretat relatives a l’àmbit laboral digital, d’aquí al 2023.
- Buscar solucions per abordar els desafiaments derivats del teletreball, la digitalització i el dret a la desconnexió.
Pere Cornellà, president de PIMEC Girona i president de la Fundació Support Girona – Josep Maria Solé, director de la Fundació Support Girona
