Quins dos anys que portem els autònoms!

Si hagués de resumir-ho en poques paraules aquestes serien: por, canvi, incertesa i decepció.

Por al contagi, por de perdre clients, por al fet que els passi alguna cosa als meus éssers estimats.

Canvi de vida, de manera de treballar i fins i tot de manera de viure.

Incertesa davant un present cada vegada més complex, més impredictible, que causa una certa ansietat perquè no entenem totes les variables que intervenen en el fet que la vida ens haja canviat tant a tots i en tan poc temps.

I decepció, sí, decepció davant un Govern que, a parer meu, no ha protegit prou els autònoms, un col·lectiu cada vegada més vulnerable i menys protegit.

No obstant això, he de reconèixer que acabo l’any amb altres quatre paraules, diferents de les anteriors: repte, il·lusió, transformació i agraïment.

Repte perquè la nova situació m’ha suposat un dels reptes professionals més grans als quals m’he enfrontat en els 16 anys que fa que soc gerent de la meua empresa, que és la transformació digital en un món ja híbrid, quan abans el meu món era molt més offline.

Il·lusió perquè aquest nou món híbrid no entén de fronteres i s’amplien el nombre i el target de clients.

Transformació perquè aquests reptes no sols requereixen canvis de metodologies i processos, sinó de transformació cultural organitzacional, de valors d’una cosa molt més profunda que genera canvis conceptuals importants, i…

Agraïment a la vida, als clients i als alumnes per continuar confiant en mi i en els meus serveis en ple Covid. Agraïment perquè abans de la Covid em queixava que tenia molta faena, i amb l’aturada (no voluntària de la Covid) ara dono gràcies a Déu, a la vida, al destí o a la meua estratègia comercial (digue-li com vulgues), perquè tinc treball. Mai vaig valorar tant tindre treball. Com pots veure, el que abans percebia com un infortuni, com una desgràcia, hui dia ho veig com una oportunitat, com un regal de la vida. Gràcies, Covid, perquè estic més contenta que mai de poder sentir l’energia a les aules i les abraçades de la gent.

Benvolguts autònoms, aquest missatge sembla personalitzat, però sé que molts de vosaltres us hi sentireu identificats. Aquestes línies no són més que un missatge d’alè i suport a tots els autònoms, perquè sens dubte som persones molt resilients i fem de les febleses una fortalesa, i de les desgràcies, una oportunitat. Som d’una altra “raça”, tenim una altra pell. Això sí, continuem associant-nos per a guanyar força, som xicotets i necessitem cohesionar-nos per a tindre la fortalesa que ens permeti defensar millor els nostres interessos davant un ecosistema que moltes vegades ens ofega en comptes d’ajudar-nos. Ho aconseguirem, ho sé. Gràcies, PIMEC i Autònoms PIMEC, per donar-me la possibilitat d’opinar sense censura i per donar-nos visibilitat.

Mónica Mendoza – Escriptora, conferenciant en temes d’estratègia comercial i speaker internacional.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

La cultura, la gran aliada de la nostra empresa

Next Story

Benestar en el lloc de treball

Latest from Opinió

Cap a on anem?

Escric sense ganes de fer-ho, no perquè no m’agradi escriure, al contrari, sinó perquè el que