Cada vegada més, les empreses van incorporant els elements que responen a les sigles ESG (Environmental, Social and Governance) referits, per tant, a criteris mediambientals, socials i de governança en la seva estratègia corporativa, ja que el pes que aquests criteris tenen per als inversors a l’hora d’escollir és indiscutible.
Al segle XXI ja parlem d’inversions sostenibles i socialment responsables (ISR) i això respon a una manera d’invertir que integra els criteris mediambientals, socials i de bona direcció en el procés d’estudi, anàlisi i selecció de valors d’una empresa. El que fins ara proporcionava el departament d’RSC ha esdevingut, amb l’ESG, una mirada molt més àmplia amb una presa de consciència més global que inclou altres aspectes que el merament social i que ha portat les corporacions, sobretot a partir del 2020, a elaborar els seus popis informes i plans estratègics entorn d’aquests aspectes per poder ser més competitives, atractives i ben valorades.
Tot això, podem comprendre que és fruit de la voluntat de les empreses d’assumir i interioritzar fefaentment les pautes i maneres de fer establertes pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, els quals, segons la mateixa UNESCO, volen consagrar el canvi posant el focus en el desenvolupament, transcendint la mera idea de creixement econòmic per construir un futur prometedor basat en l’equitat, la inclusió, la pau i la sostenibilitat del medi ambient. I per aconseguir-ho, es necessiten respostes creatives que superin les maneres de fer més tradicionals emprades fins ara.
Malgrat no tenir un ODS pròpiament de cultura, la UNESCO va qualificar de “reconeixement sense precedents” el paper essencial de la cultura en l’assoliment, entre d’altres, de l’ODS 11, la finalitat del qual és “aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles”. ODS que en la seva quarta meta exigeix ??“redoblar els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món”. A més, destaca de la cultura i la creativitat un paper transversal vital que cal gestionar i protegir com a element impulsor i facilitador que garanteix l’èxit de l’assoliment dels ODS.
I aquí és on la cultura, portada a les empreses, pot ser-ne el més gran aliat. Perquè la cultura, per una banda, la nodreix i la crea gent d’un talent extraordinari, resilient i de mirada crítica i avançada que pot aportar molt a les maneres de fer del món empresarial, sovint encasellat en formes i fórmules més clàssiques. I per l’altra, perquè no hi ha inversió en cultura que no tingui un impacte clar, directe i tangible en la societat en la qual es du a terme. Més enllà de ser un motor econòmic, intel·lectual i territorial, la cultura millora l’entorn perquè fa indiscutiblement més felices les persones que se’n beneficien.
Aquesta voluntat d’invertir en cultura des de l’empresa, que ja a finals del segle XIX i principis del segle XX van tenir molt clara els grans empresaris i mecenes del país –a qui devem un llegat de valor incalculable del qual seguim gaudint tots amb escreix i que és encara ara, un segle més tard, una font inesgotable de recursos en forma de visites turístiques de persones que venen d’arreu del món–, avui, al segle XXI, s’ha perdut.
L’esperit i orgull de participar i/o impulsar un fet cultural i anar construint i deixant un llegat per a les següents generacions ha sofert una enorme desafecció i avui en dia són ben pocs els directius d’empreses que tenen en compte la cultura en els seus objectius o plans estratègics.
La cultura, que històricament havia estat en gran part finançada per l’administració fins a la darrera gran crisi financera, és plena de vitalitat i talent i reclama una oportunitat en forma d’aliança amb el sector privat. La col·laboració i l’equilibri entre l’esfera pública i la privada en el món cultural és vital i cal continuar treballant per connectar-les en benefici de la ciutadania. Com a societat necessitem aquest pacte de participació i inversió publicoprivada per a evitar acabar sent, malauradament, exportadors de cultura cap a altres territoris on tenen més clar que invertir en cultura aporta riquesa.
Des de la Fundació Catalunya Cultura, fundada a finals de 2014 per empresaris i empresàries, treballem activament per impulsar la cultura, el talent i la creativitat com a eina clau de transformació social i econòmica, i tenim la certesa que tota mena d’aliances entre el món de l’empresa i la cultura són imprescindibles. Les inversions privades permeten potenciar el talent dels nostres creadors, contribueixen a generar més ocupació en el sector, a promoure les activitats i, en definitiva, a incrementar el consum per part de la societat civil.
És per això que la Fundació desenvolupa diferents iniciatives que estrenyen llaços i donen visibilitat al món de la cultura i de l’empresa, com el Premi IMPULSA CULTURA, que reconeix un projecte cultural que destaca per la seva excel·lència artística i capacitat transformadora. El Premi EMPRESA CULTURA a una empresa que fomenti la cultura a través d’iniciatives, programes o accions individuals o col·lectius, i el Segell d’Empresa Compromesa amb la Cultura, desenvolupat conjuntament amb la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat de la Universitat de Girona (UdG) de forma pionera a Europa, avalen el compromís i les bones pràctiques de les companyies que donen suport a la cultura.
Les empreses creen valor, però també creen un llegat i, com a empresaris i empresàries, ens hauríem de preguntar quin és el llegat que volem deixar i a quins valors volem vincular la nostra empresa. Sota quins paràmetres volem alimentar l’ESG que definirà el valor que tenim i els valors que defensem. I per això la cultura pot ser, sens dubte, el gran aliat de la nostra empresa.
Maite Esteve – Directora de la Fundació Catalunya Cultura
