Liderar sense violències, generar entorns segurs

“La violència cap a les dones és potser la més vergonyosa violació dels drets humans, i és potser la més generalitzada. No coneix fronteres  geogràfiques, culturals o de riqueses. Mentre continuï, no podrem afirmar que hem realment avançat cap a la igualtat, el desenvolupament i la pau.”

Kofi Annan. ExSecretari General de les Nacions Unides

“És defensant els drets de les nenes i les dones que realment ens avaluem com a homes.”

Desmond Tutu. Premi Nobel de la Pau

 

 

 

Violència és, segons el Diccionari de sociologia en línia del TERMCAT, l’ “abús de força o de poder, intencionat o no, de fet o com a amenaça, contra un mateix, una altra persona, grup o comunitat, que causa o té moltes probabilitats de causar una lesió, dany psicològic, trastorn del desenvolupament, privació o la mort”.

La violència envers les dones, en totes les seves vessants (física, verbal, psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, vicària, digital, institucional, estructural…) segueix determinant de forma enormement poderosa la impossibilitat, per a les nenes i les dones del món sencer, de realitzar-se en plenitud com a éssers humans. La pervivència de la violència envers nenes i dones al llarg dels segles és la negació dels seus drets bàsics i fonamentals com a persones que configuren el 51% de la població mundial: la negació al dret a la vida, a la integritat, a la dignitat, a la igualtat, al lliure desenvolupament de la personalitat, … i un llarg etcètera.

En aquest context, una de les preguntes que cal que ens formulem és com, des del món empresarial, podem comprometre’ns contra la perpetuació d’aquesta violència focalitzada envers les dones, avançant cap a la seva eliminació.

Des de PIMEC hem parlat abastament sobre la necessitat de contribuir-hi, per exemple, amb la creació i posada en marxa de plans d’igualtat efectius. Només recordarem, aquí, la importància del fet que aquests plans no siguin plans “de maquillatge”, és a dir, que no es configurin només com tones de paper escrit i posat bonic per a obtenir un segell, sinó que aterrin a la realitat que pretenen regular configurant-la de manera a promoure canvis sostinguts en el temps que facin efectiu el dret a la igualtat.

En aquesta ocasió, volem centrar-nos en un altre aspecte vital per a assolir aquest objectiu d’eliminació de la violència envers les dones: els lideratges.

La persona que lidera una empresa, una àrea, un departament o un projecte és clau en l’assoliment dels seus objectius. Ho és perquè són les aptituds de direcció d’aquesta persona les que marcaran la seva capacitat d’influència per a dirigir l’acció del grup al qual s’adreça cap a les fites marcades.

Tan important és qui lidera com el com ho fa. Per això, en aquests moments de profunda transformació que estem vivint, envoltats d’una realitat líquida i VUCA (acrònim anglès de volàtil, incerta, complexa i ambigua), ens calen lideratges sòlids en la defensa dels drets de les dones; lideratges valents, conscients de la urgència d’acabar amb tot tipus de violències i flexibles a l’hora d’actuar per a poder entomar canvis i alhora generar espais de treball segurs on el talent femení es pugui desenvolupar amb garantia d’un tractament equitatiu i la generació d’unes oportunitats reals de creixement professional en igualtat de condicions.

Lideratges integradors, que incorporin noves perspectives procedents de fonts diverses, que generin un consens obert, inclusiu i participatiu, que estimuli a les persones a desenvolupar-se i sentir-se capacitades per a enfrontar qualsevol repte de futur.

Lideratges valents que treballin des de noves eines:

La visió, que és projecció cap al futur. En aquest sentit, cal poder plantejar un futur lliure de violències des d’una visió que concreti en el present actuacions que contribueixin a construir-lo: l’adopció d’un llenguatge inclusiu, la creació de procediments de presa de decisió que tinguin en compte la diferència i generin oportunitats per a tothom, la configuració de grups de treball que no siguin fixes ni jerarquitzats, que treballin per projectes i que aprofitin el potencial de cada persona que els integra, el reconeixement de l’èxit col·lectiu. I cal, també, marcar fites i celebrar la seva consecució, per a demostrar amb resultats que la visió és certa, adequada i profitosa per al conjunt.

La comprensió que és clau per a dotar de sentit a tot el que succeeix i poder avançar en la consecució de la visió. El lideratge, avui en dia, ha de practicar l’escolta activa. Perquè precisament amb el coneixement real de les persones que conformen els equips podrem configurar els que siguin òptims per a aconseguir les fites marcades. Cal conèixer qui són, com són: els seus talents, les seves limitacions, les seves aptituds, les seves carències, les seves pors, les seves seguretats… aquesta informació permet adaptar-se i combinar talents per a multiplicar resultats. I cal, per a aquesta finalitat, dotar-se de canals de comunicació eficaços, que garanteixin l’accés a la persona que lidera, de forma permanent, confidencial i segura: per a denunciar situacions de violència, per a esvair dubtes, per a comunicar malestars, per a informar-se i poder així articular respostes ràpides, reals i efectives. En aquest sentit, les eines digitals són una oportunitat per a construir canals fiables.

La claredat que és l’única que permet ordenar el caos. Un lideratge útil és el que pot explicar-se de forma clara, simple, comprensible. I una bona comunicació es fa formulant missatges clars, que vagin directes al gra, que oblidin el superflu, es centrin en l’interlocutor i siguin reforç constant de les prioritats reals i de la seva execució. Detectar les resistències al canvi cap a la igualtat i adreçar-les, doncs, de forma clara, directa, senzilla i sense fissures. Reaccionar amb fermesa, quan calgui, per a deixar sempre palès que el missatge i l’acció van, de la mà, en la mateixa direcció.

L’agilitat que permeti superar qualsevol ambigüitat. En un món canviant, més important que seguir una planificació estàtica és la capacitat que el lideratge ha de tenir de reaccionar davant els esdeveniments, a vegades imprevistos, a vegades poc imaginables, introduint dinamisme a aquesta planificació. Cal, doncs, practicar una atenció plena a les informacions sobre l’entorn, detectar les fonts fiables, treballar constantment en escenaris diversos, generant opcions i possibilitats i prendre decisions ràpides, amb convicció, des de la flexibilitat i l’adaptació, però sense perdre la visió a llarg termini. Per tant, sense que els esdeveniments imprevistos ens modifiquin l’objectiu, però cercant sempre vies alternatives per a seguir consolidant, en l’acció del dia a dia, l’entorn que garanteixi les mateixes oportunitats a totes les persones.

Des de la declaració del 25 de novembre com al Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, tenim aquesta data marcada al calendari per a recordar-nos una realitat per la qual cal que treballem, tota la societat, tots i cadascun dels dies de l’any, sense excepció.

Fem-ho, doncs, amb lideratges conscients, transformadors i, en suma, responsables. Lideratges que combatin tota forma de violència i generin entorns saludables on el talent, sense distincions, pugui realitzar-se en plenitud. Lideratges que dibuixin la societat justa, inclusiva i equilibrada que mereixem. Lideratges que contribueixin, en definitiva, a configurar el millor món dels possibles, en benefici de totes les persones.

Maria Teixidor Jufresa – Presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

La teva empresa inverteix en salari emocional?

Latest from Opinió