Canvis en la quota de navegació que reflecteix la realitat del tercer sector

El passat 18 de setembre es va publicar al DOGC la Resolució TER/3419/2025, la qual es revisen els valors de cànon d’utilització dels béns de domini hidràulic en concepte de navegació. Aquesta resolució, ajudarà a gestionar millor els espais fluvials i embassaments de les conques internes de Catalunya.

Què comporta la resolució?

Estableix un sistema tarifari esglaonat, adaptat als diferents tipus d’embarcació i a la naturalesa dels seus titulars: particulars, clubs esportius sense ànim de lucre, empreses i altres usuaris. Així, es garanteix un tractament raonable per a les entitats esportives i socials, diferenciant entre l’activitat recreativa de base i l’activitat econòmica empresarial.

L’augment dels preus per a les embarcacions que tenen motors de combustió més potents és una manera de protegir el medi ambient i també de tenir en compte que qui té aquest tipus d’embarcacions té més recursos econòmics. En canvi, els preus més baixos per a embarcacions de rem i vela fan que sigui més fàcil per a tothom accedir a l’aigua i que aquesta activitat segueixi sent assequible, fomentant l’esport i la salut.

El paper de la representació empresarial

Aquest resultat és fruit de la iniciativa institucional, però també de la feina sostinguda de diàleg i interlocució portada a terme per les organitzacions representatives del sector.

  • Pimec Turisme ha defensat en tot moment la necessitat que el sistema de cànon no fos un obstacle per a la continuïtat i creixement de les pimes dedicades a activitats nàutiques i turístiques.
  • La FIHRT, Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme, ha destacat l’impacte que aquests costos tenen en l’oferta turística integrada, on la navegació forma part d’un ecosistema més ampli que inclou restauració i allotjament.
  • L’Associació d’Empresaris d’Activitats Nàutiques i de Natura de les Aigües Interiors de Catalunya ha aportat la veu directa dels operadors que treballen a peu d’aigua, amb experiències concretes sobre la viabilitat econòmica i la gestió quotidiana de les activitats.

Gràcies a aquesta confluència d’esforços, la Resolució TER/3419/2025 aconsegueix un equilibri entre sostenibilitat ambiental i empresarial, una fita que no és fàcil en un sector on sovint hi ha tensions diverses.

Cap a on anem?

Aquest model obre la porta a una governança compartida més madura, en què les institucions escolten i incorporen les aportacions del teixit empresarial i associatiu. Es tracta d’una metodologia que pot esdevenir referent per a altres àmbits de gestió del domini públic a Catalunya.

Daniel Brasé, vicepresident sectorial de Pimec Turisme

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Com funciona el permís retribuït al sector Siderometal·lúrgic?

Next Story

Menys tràmits per fer més empresa

Latest from Panorama