Construir un futur en igualtat

Fa un any, la Comissió Dona i Empresa presentàvem el nostre estudi sobre la contribució de la dona a l’economia espanyola. Descobríem aleshores que, a pesar dels avenços, persistien les desigualtats que segueixen perjudicant la dona (una menor ocupació, un major atur, una menor qualitat del treball, menors salaris i menors bases de cotització) i que deriven fonamentalment de: l’omissió en la comptabilització de l’activitat econòmica general, del temps de treball no remunerat que realitzen principalment les dones, i de la segregació sectorial, on les dones estan infrarepresentades en el sector industrial, tractor de l’economia.

La invisibilització de les feines no retribuïdes, tant d’homes com de dones, veritable cost ocult de l’economia, ens porta a no comptabilitzar un valor que ronda els 541.000 milions d’euros, que suposaria un 40,7%, d’augment del PIB i del qual les dones són responsables en un 63%. L’aportació de les dones a l’economia espanyola es fa en igualtat i suposa, en realitat, un 51,88% d’aquest PIB augmentat.

La infrarepresentació en el sector industrial té altres conseqüències, atès que parlem del sector tractor de l’economia i aquell al qual van destinades les inversions que volen impulsar-la. Així és com els fons Next Generation, per exemple, destinats a la transició cap a una indústria verda, neta i sostenible basada en la digitalització, prioritzen sectors fortament masculinitzats: 9 dels 12 PERTE aprovats, i que concentren el 95% dels fons disponibles, hi van destinats.

Enguany, les dades que hem obtingut confirmen les que l’any passat ja ens feia intuir el PERTE de l’automòbil: els homes concentren les feines que creen aquestes inversions en un 71%; les dones, per contra, n’obtindran només el 29%.

El Banc d’Espanya, en la seva estimació dels efectes d’aquests plans a mitjà termini estima que l’impacte en el PIB és significatiu (una mitjana anual de l’1,15% d’impacte directe en els propers 5 anys). Tenint en compte la distribució per gènere del treball en els sectors afectats, hi ha un biaix masculí en el creixement de l’ocupació. Així, i si no es prenen mesures correctores, les xifres són contundents: el PERTE de la descarbonització industrial aprofitarà els homes en un 75% i les dones en un 25%; el del vehicle elèctric i el de les energies renovables aprofitaran els homes en un 72% i les dones en un 28%; el del sector agroalimentari, aprofitarà els homes en un 63% i les dones en un 37%; el de la indústria naval, aprofitarà els homes en un 65% i les dones en un 35%, i el de la nova economia del llenguatge, ho farà en un 56% per als homes i un 44% les dones.

Amb aquestes xifres i si no s’aplica cap mesura correctora, l’efecte dels PERTE serà d’agreujament de la bretxa de gènere en el mercat laboral espanyol, en clara contradicció amb el seu esperit: no ens cansarem de dir que els NEXT GENERATION són els diners que manllevem per a construir una millor economia per a les generacions futures; no podem deixar a les nostres filles l’obligació de retornar un deute que les col·locarà en pitjor posició laboral respecte dels seus germans.

Cal tenir en compte, doncs, en la implantació dels plans de recuperació, els efectes en clau de gènere de les decisions macroeconòmiques i donar-hi solució per a no contradir els principis que inspiren les polítiques europees i que inclouen la igualtat de gènere com a objectiu transversal de tots els plans de recuperació.

Seguim insistint, doncs, en la necessitat d’aportar una mirada de gènere en el disseny de les nostres polítiques d’inversió, tenint en compte l’estructura del mercat de treball, i dels sectors masculinitzats de l’economia, per incloure-hi les dones i proporcionar a les futures generacions oportunitats en igualtat.

Així, en tota nova política d’inversió, cal preveure auditories d’impacte de gènere, informes en clau de gènere sobre l’aplicació de les inversions i mesures que fomentin la presència de dones en sectors masculinitzats. Aquestes mesures passen per fomentar activament la contractació de dones en aquests sectors, presentant els llocs de treball sobre la base de competències i talents i no per perfils acadèmics, atès que sabem positivament que el foment de la participació de dones en les carreres STEM, vinculades al sector industrial, no ha donat els fruits esperats. Des de PIMEC, seguim treballant en el recull i disseny d’aquestes mesures per contribuir a donar respostes a aquest repte majúscul.

Distribució projectada per gènere de l’ocupació als PERTE d’Espanya

PERTE Dones Homes
Cotxe elèctric i connectat 28.03% 71.97%
Energies renovables, hidrogen renovable … 28.80% 71.20%
Agroalimentari 36.87% 63.13%
Nova economia del llenguatge 43.96% 56.04%
Indústria naval 34.98% 65.02%
Descarbonització industrial 24.99% 75.01%

Bretxa de gènere en l’ocupació en els PERTE estratègics a Espanya

Proporció per gènere de l’ocupació en l’assignació de finançament PERTE total d’Espanya

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Els impactes de gènere en l’àmbit empresarial

Next Story

Ona Carbonell: “M’he llençat a la piscina; ara soc autònoma”

Latest from Opinió

Renovar-se o morir

Tot allò que facis de més, que ofereixis de més, servirà per a crear-te oportunitats de

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,