En un món cada vegada més globalitzat i amb les empreses orientades a vendre fora dels mercats nacionals, les infraestructures de comunicació i transport són protagonistes clau de la nova era econòmica. Per això, el projecte del Corredor Mediterrani és, des de fa temps, una reclamació a nivell europeu de la necessitat de disposar d’una infraestructura estratègica per connectar els principals ports, aeroports i centres econòmics d’Europa.

El ministre de Foment, José Luis Ábalos, posa el 2021 com l’any de finalització d’aquest projecte des d’Algesires fins a la frontera francesa. Ens trobem llavors en la recta final del Corredor Mediterrani? Després d’anys de manca de voluntat política, molta gent confia que aquesta vegada sigui un compromís real i no una nova frustració.

Sobre el paper clau de les infraestructures de transport, cal evidenciar que el Corredor Mediterrani és una obra ambiciosa, sobretot en certs trams. Però la repercussió econòmica que tindrà és una fita estratègica perquè facilitaria que la Mediterrània fos la porta d’entrada i sortida de mercaderies del sud d’Europa.

La importància del Corredor Mediterrani per al teixit empresarial català

Es tracta d’una infraestructura fonamental per a la connexió entre Catalunya i els principals centres econòmics europeus, així com perquè Catalunya sigui un punt de referència en els trànsits entre Europa, Àfrica i Àsia. Suposaria la disminució dels costos logístics i la millora de les connexions amb la resta del continent. A més, es posarien en valor els ports de Tarragona i Barcelona, ara clarament infrautilitzats després de les grans inversions per ampliar la seva capacitat en contenidors.

Cal destacar que Catalunya és un dels territoris més afectats pel retard d’aquest projecte. Les dificultats operatives per la falta d’infraestructura han fet que, fins ara, les empreses que comercialitzen al llarg de la costa mediterrània s’hagin vist pràcticament obligades a fer-ho per carretera.

L’informe de PIMEC

Aquest informe indica que el cost de no accelerar el Corredor Mediterrani comporta la pèrdua de capacitat exportadora i d’atractiu industrial. Entre el 2009 i el 2016, només el 22,11% de les inversions pressupostades en alta velocitat s’han destinat a aquesta infraestructura, mentre que l’alta velocitat cap al nord d’Espanya ha rebut el 44,6% d’aquestes inversions. D’altra banda, el retard ha causat costos en termes de contaminació, ja que el corredor impulsaria la capacitat exportadora de la indústria amb un sistema de transport competitiu i més respectuós amb el medi ambient.

El fet de no comptar amb el finançament per a aquest projecte ha suposat perdre l’oportunitat de desenvolupar el sector logístic, cridat a tenir un gran protagonisme en el futur com a generador d’activitat econòmica. I això es tradueix també en una falta d’infraestructures que provoca que, mentre que la quota del trànsit de mercaderies per ferrocarril entre França i Itàlia és de l’11%, entre França i Espanya només suposa el 4,7%, segons dades de FERRMED.