La manca de suport del Parlament britànic a l’anomenat “Acord de Divorci” pactat el novembre passat entre el Govern del Regne Unit i la Comissió Europea ens acosta cada cop més al que es coneix com a “Brexit dur”. És a dir, la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE) de manera sobtada i imminent el proper 30 de març a les 00:00 h, sense cap període ni mesures de transició que en puguin mitigar els efectes.

El cert és que la política britànica afronta un greu dilema al voltant de la frontera irlandesa de molt difícil solució. No és possible que la República d’Irlanda i Irlanda del Nord pertanyin a dues zones duaneres diferents (UE i Regne Unit, respectivament) sense un mínim control fronterer, per molt permeable i dinàmic que sigui. Si més no, caldria instaurar una frontera com la que hi ha entre Andorra i la UE, per posar un exemple proper. No sembla doncs compatible l’absència de frontera irlandesa amb un Regne Unit fora de la unió duanera de la UE.

Així les coses, les autoritats britàniques ja estan contractant centenars de nous inspectors duaners i fitosanitaris mentre es preparen per a un Brexit sense acord. Recentment, la confederació europea de pimes, SME UNITED, ha rebut també del Govern britànic un document sobre tràmits duaners aplicables a partir del 30 de març, que ja suposa una sortida “dura” de la UE.

En la pràctica, moltes fonts donen per fet que el Regne Unit continuarà reconeixent els estàndards i certificats comunitaris en diversos productes, per tal d’evitar el seu propi desabastiment, si més no a curt termini. El Regne Unit també podria seguir col·laborant en molts àmbits, com el sistema TRACES de reconeixement fitosanitari mutu, del qual també formen part altres països, fins i tot no europeus com Mèxic, Sud-àfrica o Austràlia. No es podran evitar, però, tant els aranzels com les ja previstes llargues esperes pel control fronterer a Dover.

Aquests dies, el Parlament Europeu accelera l’aprovació d’algunes normes d’extrema urgència de cara al Brexit. Aquest és el cas del reconeixement mutu dels certificats de seguretat aèria durant 12 mesos i dels permisos per a operadors de transport terrestre durant 9 mesos, per tal de mantenir els lligams aeris i terrestres entre les illes britàniques i el continent europeu.

Més enllà d’aquestes mesures urgents de contingència, les autoritats europees i dels estats membres no semblen, però, disposades a ajudar les empreses de manera significativa. El Govern espanyol, per exemple, ha anunciat l’aprovació d’uns “xecs Brexit” de suport a empreses afectades per aquest fenomen. No obstant això, a menys de dos mesos del Brexit, encara se’n desconeixen els detalls.

Així doncs, les empreses estan obligades a avaluar la seva relació actual amb el Regne Unit i a prendre mesures de contingència per a protegir-se davant un Brexit dur que cada cop sembla més probable i proper.