Dona autònoma: més conciliació, més visibilitat…dades per passar a l’acció

Alguns antecedents

Sabem de la importància que l’emprenedoria té en tota societat: és un dels elements clau del seu creixement, promou la innovació, l’arrelament econòmic i l’empoderament tant personal com social de les persones que s’inicien en aquesta aventura per complir els seus somnis.

Com en tants altres àmbits de la nostra vida col·lectiva, però, les dades empíriques ens mostren que el de l’emprenedoria és un àmbit on la presència femenina és menor que la masculina, tot i que en els darrers anys la diferència s’ha reduït. Ara bé, en mirar aquestes dades en detall i comparar-la amb l’emprenedoria iniciada per homes, s’observa com el creixement de l’emprenedoria femenina ha sigut més pronunciat en els motius de necessitat i manca d’oportunitats laborals que per raó d’oportunitat de mercat.

També mostren els estudis que, en general, les empeses creades per dones se centren en el sector serveis, són més petites, menys tecnològiques i menys exportadores, però més rendibles i solvents que les creades per homes.

Quines són les causes d’aquesta realitat i com podem revertir-la per aprofitar millor el nostre talent femení i donar més opcions a les dones que volen emprendre?

Un canvi de perspectiva: persona i entorn

En els darrers anys, els estudis sobre els factors que condicionen l’emprenedoria femenina han evolucionat de l’anàlisi de les característiques i competències de les dones a l’anàlisi de l’entorn institucional, empresarial, social i familiar. En aquesta línia, i a títol d’exemple, el fet que les dones emprenguem més en l’àmbit dels serveis s’explica per una major presència i experiència laboral en aquest sector.

Elements com la bretxa salarial, el conflicte treball-família, la definició de rols, més temps de dedicació a tasques de la llar i una participació reduïda en estudis STEM són elements que incideixen plenament en la creació d’empreses per part de les dones i en el  seu posterior desenvolupament, creixement i consolidació.

Es tracta d’un àmbit complex, en què intervenen factors tant individuals com socials. Es fa evident, doncs, la necessitat d’una anàlisi des de diferents perspectives, que permeti tenir una visió global i de detall; una diagnosi i situació de partida que emfatitzi les línies principals per tal que l’emprenedoria femenina es desenvolupi en tot el seu potencial.

En aquesta línia, es presenten dos estudis complementaris sobre la dona autònoma i l’emprenedoria femenina:

  • Dona i autoocupació a Espanya. Perspectiva de gènere i mesures per a la seva incorporació. Realitzat per PIMEC.
  • Emprenedoria i autoocupació femenina, inclosos aspectes de la responsabilitat social corporativa de gènere. Estudi a càrrec del Parlament Europeu, realitzat per la Dra. Maria Bastida.

 Els resultats

Les dades són contundents: el recent estudi de PIMEC assenyala una sèrie de factors que influeixen en l’emprenedoria femenina:

  • Les causes principals que les dones emprenedores indiquen com a dificultats a l’hora d’emprendre la conciliació personal i familiar (47%) els aspectes de tipus social en el sentit del poc reconeixement envers el rol emprenedor de la dona (29%) i certs estereotips associats a determinats sectors productius o pel tipus d’activitat professional que es desenvolupa (22,1%).
  • També són rellevants les dificultats associades a aspectes econòmics com ara l’accés al finançament (19,2%), la valoració econòmica de les tasques que desenvolupen si es compara amb els homes (17,3%), i en la promoció professional (17,3%) i en l’accés a determinats òrgans de direcció, tant en el sector públic com privat (15,4%).
  • Un altre aspecte interessant que destaquen és la manca de dones mentores (16,3%) en el sentit de comptar amb la guia d’algú que ja hagi passat, i segurament superat, les dificultats amb què elles es troben.
  • A més, quan se’ls demana quins avantatges hi ha pel fet de ser dones a l’hora de desenvolupar la seva professió, el 85,3% assenyalen que no en veuen cap.
  • Per contra, un 21,2% de les dones que han participat en l’estudi manifesten que no veuen dificultats pel fet de ser dona.

Aquestes dades mostren que encara segueixen pesant de forma extraordinària els rols i estereotips de gènere que fan recaure en la dona tant la tasca de tenir cura de petits i grans, de gestió de la llar i que, conseqüentment, la situen en inferioritat de condicions, en relació amb l’home, a l’hora de desenvolupar la seva professió.

L’estudi també fa una aproximació a la situació de l’autoocupació femenina a Europa. En aquest context, pel que fa a Espanya, destaca l’escletxa existent entre la propensió emprenedora de les dones i el desenvolupament efectiu de l’activitat per compte propi. Així, segons el GEM, la propensió emprenedora de les dones espanyoles és quasi idèntica a la dels homes, però quan comparem aquesta situació amb la de la presència femenina en el col·lectiu de persones autònomes ens adonem que aquestes només representen una tercera part del total. Mesurant aquesta diferència en forma d’indicador (Escletxa relativa de gènere en l’autoocupació), el resultat obtingut mostra que Espanya és el segon país europeu amb el valor més alt (després d’Irlanda).

Per la seva banda, l’estudi del Parlament Europeu “Emprenedoria i autoocupació femenina, inclosos aspectes de la responsabilitat social corporativa de gènere”, presentat per la D. Maria Bastida, posa el focus en els elements potenciadors de l’emprenedoria femenina. Algunes de les principals conclusions són:

  • Les barreres principals per emprendre són les preocupacions familiars, la por i l’accés als recursos.
  • Destaca la importància de la motivació per desig a l’hora de crear una empresa: guanyar flexibilitat, desenvolupar i organitzar un projecte propi.
  • Aquest desig de llibertat topa amb dificultats com la conciliació entre vida personal i familiar, les despeses fixes, la manca de mesures de suport, l’accés al finançament.
  • Elements que sorgeixen com a potenciadors de l’emprenedoria femenina són mesures de suport a la conciliació vida personal-familiar, la xarxa de contactes personals i professionals, programes d’empoderament personal i l’accés a recursos financers.
  • En aquesta línia, les prioritats per desenvolupar l’emprenedoria financera serien la creació de referents, de programes de mentoria, de networking i d’ajuda financera.
  • Actualment hi ha dificultats per accedir als programes existents, bé pels condicionants que tenen, bé per tota la documentació que cal presentar.
  • L’estudi posa en relleu els enfocaments diferents que tenen homes i dones a l’hora d’emprendre. Cal, doncs, pensar en mesures de suport diferenciades per segments, proactives, cocreades per les mateixes persones usuàries, amb una mirada a llarg termini.

Les recomanacions

Per orientar millor les polítiques públiques i les línies d’ajut a la dona autònoma, hem d’aportar més mirades femenines tant a l’estudi d’aquesta realitat com al disseny de les pròpies polítiques.

En aquest sentit, la professora Maria Bastida, autora de l’informe del Parlament europeu, defensa que moltes hipòtesis de treball en l’anàlisi són mites no contrastats ni demostrats pels fets com, per exemple, el que atribueix a la dona un en el desenvolupament de l’activitat empresarial. A l’hora d’emprendre, ens diu, la dona pateix molt més per qüestions com: les preocupacions familiars imposades pel rol que la societat li atribueix, la por o la dificultat d’accés als recursos.

Per tant, si volem impulsar l’emprenedoria de la dona, no només ens calen accions que ataquin aquells aspectes generals que la dificulten en general, com l’enorme burocràcia en els ajuts –aquí la digitalització hi podria fer una gran aportació–, sinó que ens cal emprendre accions específicament adreçades als problemes que pateixen les dones. En aquest sentit, mesures adequades són la mentoria, per una banda, i donar visibilitat de models d’èxit femenins que actuïn com a referents, per l’altra. Addicionalment, i donades les diferències entre el col·lectiu d’homes i el de dones, es recomana plantejar el disseny diferenciat d’ajuts per a homes i dones, de manera que no siguin excloents entre si però que ajudin la dona a donar-se impuls en allò que més necessita: recursos per millorar la percepció de la seva pròpia capacitat individual i mesures que fomentin i sostinguin el talent directiu en el temps.

No ens podem permetre prescindir de l’enorme potencial que concentra la meitat de la humanitat. En una època de reptes i de canvi, des de PIMEC volem situar-nos en una posició activista per a promoure canvis sostinguts que eliminin les barreres específiques que les dones trobem en el moment d’iniciar, fer créixer i consolidar les nostres aventures empresarials, dissenyant polítiques eficients, efectives i amb sentit.

Elisabet Bach, presidenta d’Autònoms PIMEC, i Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de PIMEC. 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Com aconseguir una gestió eficaç del temps

Next Story

Autònoms i PRL, què cal tenir en compte?

Latest from Panorama