IA i pimes: Més enllà de les (in)capacitats dinàmiques artificials

A aquestes altures de la pel·lícula digital no crec que encara quedi cap directiu, administrador, soci o gerent de cap micro, petita o mitjana empresa catalana que no hagi sentit, llegit o visionat els cants de sirena sobre la intel·ligència artificial (IA). Que si és la disrupció tecnològica més rellevant de la història, que si obre les portes a un canvi d’època, que si canviarà radicalment la forma i el fons dels negocis i les empreses, que si les empreses que no l’usin perdran tanta competitivitat que deixaran d’existir, que si les màquines seran més intel·ligents que les persones i la singularitat acabarà amb la humanitat…

Podria omplir l’espai de l’article només amb totes les coses inevitables que molts dels gurus de la bola de vidre solen explicar sobre els efectes de la IA a les empreses i a la societat en general. Però com què, en teoria –i dic en teoria perquè la pseudociència, l’activisme i l’il·lusionisme de les xarxes socials també ha arribat a la Universitat- a l’acadèmia estem per fer recerca i transferència del coneixement científic sobre temes d’interès, aquí van unes quantes evidències solvents, així com llurs implicacions i propostes estratègiques i de política pública. Vaja, les coses que hem fet els de la intel·ligència natural durant tota la vida, almenys des de la revolució científica.

Primer de tot, és important entendre bé de què va això de la IA. En termes econòmics podem entendre la IA com un procés d’innovació tecnològica digital. És a dir, el procés de creació i desenvolupament de tecnologies digitalitzades amb aplicacions tècniques basades en capacitats intel·ligents no humanes. Per tant, la IA es refereix a tot aquell estoc social de coneixement (tecnologia) que es fa servir per desenvolupar tota mena d’artefactes digitals (materials i immaterials) que s’apliquen a l’activitat econòmica (tècnica) i que es basen en la utilització (amplificació, substitució o desplaçament) de capacitats humanes.

Segon. Com tot procés d’innovació de rellevància, la IA és un procés dinàmic i evolutiu. És important tenir present que les famílies tecnològiques i tècniques de la IA -en principi la robòtica, els sistemes simbòlics (visió i reconeixement de tota mena de senyal digitalitzada, com imatges, números, textos) i els algoritmes d’aprenentatge automàtic i profund- canvien cada dia. Durant molts anys, les calculadores eren IA. Després varen venir els softwares i els fulls de càlcul, els programes d’escacs i Go, i ara estem sota la influència dels algoritmes supervisats i de la IA generativa i el Chat GPT. Al sector es sol comentar que la IA és tot allò que les màquines encara no saben fer del tot bé. Quan n’aprenen deixar de ser IA i passa a ser tecnologia computacional.

Tercer. La IA és una innovació radical perquè té el potencial de generar transformacions de calat, no necessàriament per bé, a totes les dimensions de la vida humana. Això és així perquè les famílies del coneixement “artificial” estarien generant un procés de convergència tecnològica (en diem tecnologies d’utilitat general) amb altres tecnologies, especialment les de la segona onada digital, com la computació al núvol, l’anàlisi i la gestió de grans dades, les infraestructures d’alta velocitat o les plataformes digitals. De fet, la convergència tecnològica impulsada per la IA ha consolidat a un nou factor productiu: les dades. Sense dades (representació codificada i digital de qualsevol tipus de senyal numèrica, textual, visual, etc.) massives per obtenir, entrenar i gestionar no hi ha IA que valgui. Sense dades no es poden activar els nous moments i enfocaments de negoci que determinen el nou valor econòmic de la IA: el valor de predicció.

Quarta. L’era de la IA s’expandeix seguint els efectes de la primera onada digital, cosa que amplia vells problemes i genera nous biaixos, riscos i polaritzacions sobre les persones i les organitzacions. A través del biaix inicial d’habilitats i la substitució o la complementarietat de tasques d’intel·ligència humana, la IA pot generar tant processos de substitució del treball humà (automatització) com processos de complementarietat d’intel·ligències (algoritmes). De fet, el més habitual és que ho faci tot a l’hora. La IA pot augmentar tasques i fluxos de treball (fulls de càlcul i comptables), els pot reduir (centres logístics), els pot reconstituir, eliminant i creant noves tasques alhora (radiòlegs) o els pot canviar (conductors d’autobús).

Cinquena. La IA generalment fa créixer la productivitat mitjana (producte per tasca), però no té perquè fe créixer la productivitat marginal (augment de productivitat per tasca). Perquè la IA generi més i millor ocupació cal que apareguin noves tasques que justifiquin avenços de productivitat mitjana i marginal, i es justifiquin noves tasques i contractacions. Aquest és el principal repte laboral i social que la IA té plantejada a l’actualitat.

Sisena. Per al nivell empresarial sabem que per usar la IA les empreses s’autoseleccionen i generen relacions de complementarietat amb les habilitats de les persones i les capacitats dinàmiques de les organitzacions. És a dir, que els usos de la IA depenen del fet que les empreses tinguin tot allò que han de tenir per usar-la efectivament. I això vol dir que les persones tinguin totes les habilitats (digitals i no digitals) i que l’organització disposi de la cultura, l’estratègia, la flexibilitat i l’estructura organitzativa necessàries per orientar l’empresa cap a les dades i el valor de predicció.

I, setena. Sembla bastant obvi que, en el context artificial, les pimes tenen moltes (in)capacitats dinàmiques artificials. Entre altres que no tenen ni cultura ni sistemes de gestió de dades i grans dades, que les seves persones necessiten aprendre a funcionar amb la complementarietat d’intel·ligències i que, com a empreses, han d’abordar el reptes estratègics, organitzatius i col·laboratius dels processos d’innovació amb base digital. Però també tenen fortaleses, en especial les seves flexibilitats per adaptar-se a l’entorn i per a construir xarxes i plataformes digitals. Ja comença a ser hora d’ajudar-les a construir els seus espais propis d’IA, en especial els que no generen dependències d’altres empreses i d’organitzacions. El dinamisme i la viabilitat econòmica, i el benestar i la mobilitat social del país en diran bé. Tenim feina.