La comunicació a l’empresa amb mirada inclusiva

Un aspecte fonamental que hem de treballar i posar en pràctica totes les persones que formem part de les empreses i de la societat és el llenguatge inclusiu i la manera de comunicar-nos.

El llenguatge i la comunicació ens proporcionen l’oportunitat de poder expressar idees, valors i actituds. Malauradament, a la societat actual trobem que les dones no compten amb una representació adequada a nivell de llenguatge, fet que pot fomentar-ne la invisibilitat.

Quan pensem en l’ús del llenguatge inclusiu ens ve a la ment que aquest suposa una redacció complexa, que els termes genèrics ja proporcionen aquesta perspectiva de gènere o que pel context ja se sobreentén que també s’adrecen a les dones; però realment és així?

La realitat en què vivim ens ofereix una visió de societat diversa i inclusiva, i la llengua ens proporciona l’oportunitat de reflectir exactament el que ens envolta i volem comunicar, sense discriminar. El fet de comunicar sempre en masculí (sense intenció discriminatòria) oculta les dones, el seu rol, paper i posició a la societat i, d’igual manera, al món empresarial.

Des de l’empresa es poden portar a terme moltes accions positives, orientades a fomentar la igualtat de gènere i d’oportunitats. Aquest llenguatge no sexista i inclusiu cal que marqui la comunicació de l’empresa, de forma unànime per a totes les persones que formen l’organització i en tots els departaments que la conformen.

Alguns exemples de bones pràctiques que promouen el llenguatge inclusiu podrien ser revisar els noms dels càrrecs i els llocs de treball per trencar els estereotips de posicions destinades a homes o dones i rols de gènere, així com sensibilitzar la plantilla sobre la importància que cobra la temàtica i quin pla d’acció es pot seguir a l’empresa per implementar canvis positius.

Un altre punt rellevant és què pot conferir el disseny i la implementació del pla d’igualtat a l’empresa, així com altres guies o instruccions que comparteixen un mateix objectiu: fomentar la igualtat. Informar i fer accessibles aquests documents a totes les persones que conformen l’empresa també és necessari perquè aquest objectiu sigui efectiu a la pràctica.

A més, la formació en igualtat que implica totes les persones treballadores de l’empresa adquireix una importància vital. Si no formem i donem eines i recursos per millorar, no es podran produir els canvis. Reflexionar, formar, informar i coeducar tot l’equip sobre la rellevància d’incorporar tant el llenguatge inclusiu a l’empresa com contribuir a una cultura i objectius empresarials que incorporin la perspectiva de gènere, és un punt clau per seguir avançant. La formació permetrà a totes les persones treballadores de l’empresa adquirir noves competències i coneixements per al seu desenvolupament personal i professional amb perspectiva de gènere.

Des de PIMEC hem elaborat una guia online i descarregable per a la comunicació inclusiva a les pimes, que aporta idees i recursos innovadors, actuals i a l’abast de totes les empreses interessades a construir una cultura empresarial que compti amb una comunicació efectiva i inclusiva. Aquest recurs consta de diferents temes: comunicació interna, utilització del llenguatge, les imatges que utilitzem a l’empresa, el disseny de la web i exercicis pràctics. També compta amb un glossari per facilitar la comprensió de la terminologia vinculada a la diversitat.

A tall de conclusió, cal destacar que a les pimes es poden implementar accions positives per fomentar les polítiques d’igualtat, formant tota la plantilla en clau de gènere, sensibilitzant i aportant els recursos necessaris per a una correcta implementació d’una estratègia amb mirada inclusiva.

 

M. Àngels Benítez – Responsable d’Integració laboral i compromís social 

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Menys IVA és igual a més salut

Next Story

Coneixeu la parentela de la inflació?

Latest from Opinió

Soc empresari

Des de fa anys, sempre escolto persones destacades que parlen de la importància de no desindustrialitzar-nos,