La dona al món rural: realitats i expectatives

Ja fa temps que l’escriptora Françoise d’Eaubonne va elaborar el concepte d’ecofeminisme; estem parlant de l’any 1974. Un concepte que ressorgeix amb força en un moment en què es vol evitar la despoblació rural. Per això, des de la Fundació PIMEC s’hi posa un granet de sorra en aquest sentit, tot començant a impulsar la recreació d’ecosistemes rurals. S’ha de dir que el pensament de d’Eaubonne posava el focus en una mirada amplificada que inclou, a més d’ecologia i feminisme, el pacifisme, i en què se subratlla que la destrucció dels boscos, la contaminació de les aigües, els productes tòxics del tecnoindustrialisme o el tractament que es dona als animals no humans són assumptes profundament feministes que han estat influïts pel sistema patriarcal.

La Fundació PIMEC treballa per una visió del binomi vida-societat, creant projectes que generin progrés econòmic territorial, amb l’objectiu d’afavorir un canvi cultural cap als nous escenaris i les noves polítiques sobre l’envelliment i la revitalització de les zones rurals. Al centre hi ha la dona com a eix reactivador. En particular, es tracta de construir nous paradigmes al voltant del pensament d’una nova economia en el món rural, anomenada la “Nova Ruralitat”. Es pretén innovar la tradició per avançar cap a aquesta nova economia, tenint com a eix central les dones i les seves maneres de fer i ser. El canvi de rol tradicional de les dones rurals és clau i motor de canvi social per a la repoblació i dinamització dels territoris, perquè pot generar una ruralitat femenina disruptiva que fomenti la diversitat inclusiva, potenciant i aportant valor afegit al territori.

Des de Pallars Actiu, entitat col·laboradora de la Fundació PIMEC, es va realitzar l’estudi “Oportunitats del teletreball als Pallars en  perspectiva de gènere” (maig 2021), que ha permès fer una diagnosi on es detecten oportunitats per atreure antics residents i nouvinguts. L’estudi destaca que gairebé el 100% de la gent d’entre 20 i 49 anys, amb estudis superiors i que durant la pandèmia han estat teletreballant a les dues comarques del Pallars, s’hi quedarien a viure si el territori disposés d’oportunitats laborals, connexió de fibra òptica, habitatge assequible, bones connexions viàries i ferroviàries, i serveis sanitaris i escolars més propers.

Des de la Fundació PIMEC volem ser una de les palanques d’aquest canvi cultural a Catalunya, també mirant a Europa i al possible atorgament de fons Next Generation EU a favor dels territoris rurals i d’aquest ecofeminisme que viu encara realitats difícils, però que genera bones expectatives.

 

Rosa Maria Juny – Directora de la Fundació PIMEC

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

*

Previous Story

Què els diries a les dones que són autònomes o bé que volen emprendre un negoci?

Next Story

Dones al pont de comandament

Latest from Opinió