Cada 8 de Març surten les puntuacions de com estem fent els deures en igualtat entre homes i dones, en tots els camps: salut, esport, ciències, justícia, política, món rural… i, per descomptat, a les empreses, aquests ecosistemes que som motor de canvi a la societat i que ens impregna del dilema irreconciliable –suposadament– entre el valor de ser una bona professional, empresària, emprenedora, directiva i treballadora, i de tenir una vida familiar i personal intensa.
Els canvis dels últims anys, provocats tant per la COVID-19 com per les noves tecnologies i la intel·ligència artificial, estan cridats a tenir un impacte permanent en el model de treball i, per tant, en el fet que les dones hi tinguin protagonisme. D’aquí la importància de no menystenir la mirada de gènere a l’hora de llegir aquestes noves realitats per tal que es converteixin en un compromís real a llarg termini.
És cert que les empreses estan més conscienciades que mai, ja sigui per l’abast que l’equitat està tenint en els valors empresarials, o per la intensitat de les polítiques d’igualtat, però com deia Peter Drucker: “El que no es mesura, no es pot millorar”, i quan parlem de dones que ocupin llocs de responsabilitat necessitem indicadors per a mesurar i promoure l’equitat de gènere.
Els mapes que han de regir aquest objectiu són, com a mínim, dos. Per una banda, el principi de composició equilibrada, entenent que els percentatges de presència en els òrgans de responsabilitat compleix aquest principi quan no se superin el 60% ni siguin inferiors al 40%. Per l’altra, erradicar la bretxa salarial.
A nivell mundial s’estima que la proporció de dones directives és, el 2021, del 31%. A Espanya aquest percentatge es calcula en el 18,8%, i la bretxa salarial segons l’INE se situa, en paràmetres globals, en el 21,4% i, circumscrit a posicions directives, en el 14,4%.
L’accés de les dones als llocs de responsabilitat és una de les claus vertebradores per assolir la verdadera equitat. Tenim tendència a pensar que les barreres laborals actuals ja no afectaran les nostres filles, però aquesta transformació no vindrà per una qüestió d’inèrcia. Si volem que això passi, les dones han d’arribar avui, el 2022, perquè si no es perpetuaran les dificultats. El biaix de gènere inconscient fa que les persones ens sentim més afins amb els nostres similars; és humà, és cultural. I això, portat al món empresarial, significa que per propiciar el canvi cal que les dones estiguin al pont de comandament.
Emma Gumbert – Vicepresidenta de PIMEC
