Les últimes xifres que ha facilitat La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) en el seu informe relatiu a la morositat i els terminis de pagament del 2019 continuen sent poc encoratjadores malgrat les mesures que recull la Llei 3/2004, de 29 de desembre, en aquest aspecte. Segons aquest informe, per tercer any consecutiu hi ha hagut un increment de la morositat en les companyies espanyoles, que se situa en un 3,1% de la facturació. A més, també es produeix un increment del termini efectiu de pagament, no només per part de les empreses, sinó també de les Administracions Públiques. Segons la PMcM, el termini mitjà de pagament del sector públic se situa en 70 dies i el del sector privat en 73 dies, molt per sobre del que es preveu legalment.

Cal recordar que La Llei, modificada el 2010, preveu un termini màxim de 60 dies per al pagament per part d’empreses, que es complementa amb el termini de 30 dies previst per al pagament per part de les Administracions Públiques que preveu la Llei 9/2017, de Contractes del Sector Públic.  Així mateix, estableix la meritació automàtica d’interessos, sense la necessitat de requeriment al deutor, des del moment del venciment del deute sense que s’hagi produït el pagament. A més, recull una indemnització per costos per al cobrament i mesures per pal·liar les clàusules abusives pel que fa a terminis de pagament. Però el més greu és que, malgrat aquestes previsions, cada vegada hi ha més empresaris que es troben ofegats pel finançament bancari, o que han de recórrer a mesures de reestructuració empresarial, sigui de caràcter mercantil o laboral, o que fins i tot han d’acudir a un concurs de creditors, incapaços de poder fer front als seus pagaments com a conseqüència de la morositat i l’incompliment de terminis per part dels seus deutors.

Com a conclusió, d’una banda, es podrien explicar moltes d’aquestes situacions en pràctiques comercials en les quals moltes empreses que pateixen la morositat es veuen afectades per una imposició de condicions i terminis de pagament abusius, que no denuncien tot i les mesures legals existents, per por de perdre el client. De l’altra, és clar que cal un reforç pel que fa a mesures contundents per fer desaparèixer aquesta realitat que arrossega el teixit empresarial, com ara un règim sancionador per incompliment de la legislació de lluita contra la morositat, el qual ja va quedar en suspens al Congrés fa dues legislatures i que es preveu com un complement eficaç a la normativa actual.