La contribució dels joves empresaris i empresàries a l’economia i la societat no només és innegable, sinó també inspiradora i fonamental per construir un futur pròsper. Aquest col·lectiu representa l’esperit de canvi i transformació, i és una guia per a les noves generacions que somien amb emprendre i treballar per al progrés del nostre país. Amb la seva determinació, innovació i coratge, apropen les noves idees al món empresarial, creant sinergies, trencant barreres i generant un impacte real.
Els seus esforços es dirigeixen a afrontar amb valentia els grans desafiaments d’avui dia: assegurar el relleu generacional, garantir l’accés al finançament, avançar cap a la sostenibilitat, liderar la digitalització i potenciar la indústria 4.0.
Ara, us convidem a descobrir tres històries inspiradores d’empresaris i empresàries joves que lideren projectes empresarials amb èxit, demostrant que els somnis poden convertir-se en realitat quan es combinen passió i determinació.
Oihan Goenaga és el CEO de Zenit Solar, una start-up compromesa amb la transformació del sector energètic a través d’un model basat en comunitats energètiques intel·ligents que situen els ciutadans i les empreses en el centre de la transició cap a un futur més sostenible per mitjà de projectes d’autoconsum compartit d’energia renovable. “Utilitzem tecnologies avançades com la Intel·ligència Artificial i el Big Data per optimitzar la distribució d’energia, fent-la més eficient i accessible per a tothom”, explica.
Sobre com va néixer el seu projecte, ens comenta que el va impulsar pel seu desig de contribuir activament a la transició energètica i de donar poder a la ciutadania per prendre part en la gestió de l’energia: “Però, sobretot, va ser la frustració que em provocava treballar en projectes d’investigació i desenvolupament que mai arribaven a la societat”.
A l’hora d’emprendre, s’ha trobat algunes dificultats com l’entorn normatiu i legal, que sovint és complicat i poc clar, especialment en el sector energètic. Per això, considera que cal una simplificació del marc regulador i un suport més actiu per part de les administracions públiques en projectes d’energia renovable.
També, assegura que “ha estat un repte explicar i demostrar els beneficis del nostre model de negoci tant a entitats públiques com privades, i aconseguir el suport necessari per desplegar els projectes”. En aquest sentit, veu necessari destinar més recursos a educar i informar les empreses i la ciutadania sobre els beneficis de les comunitats energètiques, ja que això contribuiria a accelerar la transició energètica.
A una persona que vulgui emprendre li aconsella “que sigui perseverant i que estigui preparada per adaptar-se ràpidament als canvis normatius i tecnològics”. A més, diu que “és important envoltar-se d’un equip amb passió pel sector i amb un gran coneixement tècnic, ja que és clau per superar les barreres que es presentin”.
Per la seva banda, Maria Carbonell és la directora general i segona generació de CARBONELLFARMA, una consultora farmacèutica especialitzada en la compravenda d’oficines de farmàcia, la nova generació de la qual ha multiplicat la facturació i el creixement empresarial.
Amb la seva incorporació han experimentat una transformació significativa, ja que han optimitzat els seus processos, incorporat nous talents i diversificat la seva oferta de serveis. “Amb una estratègia a mitjà termini ben definida i el suport d’eines tecnològiques com la nostra base de dades personalitzades, estem preparats per seguir creixent i adaptar-nos a les noves demandes del mercat”, assenyala.
En relació amb els valors de la generació que l’ha precedit, admira que el seu pare sempre va ser un emprenedor incansable, visionari i capaç d’establir relacions duradores amb els clients: “La seva valentia per llançar-se a un nou negoci i la seva passió pel que feia em van inspirar des de petita i, gràcies al seu llegat, avui tenim una empresa sòlida i reconeguda en el sector”.
Tot seguit, exposa les dificultats que s’ha trobat com a segona generació dins l’empresa familiar: “Sent dona i jove, he hagut d’enfrontar-me a prejudicis i estereotips sobre la meva capacitat per liderar. No obstant això, considero aquests desafiaments com a oportunitats per demostrar que la competència i la passió no tenen gènere”.
D’altra banda, sobre el procés de successió a la seva generació destaca que ha estat gradual i acurat, i que va culminar fa dos anys amb l’elaboració de protocols familiars. Malgrat això, diu que “persisteix la idea que les empreses familiars són menys dinàmiques o innovadores que altres models de negoci”, i alerta que aquesta percepció “és errònia”. Afegeix que “cal reconèixer els desafiaments i les recompenses de continuar amb un negoci familiar, el qual té un paper fonamental en l’economia i en la societat, i mereix el mateix reconeixement que altres projectes”.
Finalment, creu que els elements estratègics a l’hora de garantir un relleu generacional exitós passen per una planificació adequada, ja que aquesta “és essencial per garantir la continuïtat i el creixement d’una empresa familiar”. També, parla de la formació de tots els membres, tant familiars com externs, la qual creu que ha de ser una prioritat alhora que les noves generacions han de tenir l’oportunitat d’adquirir experiència en altres entorns i de desenvolupar les seves pròpies habilitats. “És important involucrar-les en la presa de decisions des de joves, a través de consells familiars o altres mecanismes de participació, perquè, d’aquesta manera, s’assegurarà una transició suau i exitosa entre generacions”, conclou.
Franc Moreno de VAC-TRON, empresa que subministra connectors hermètics per al reactor de fusió nuclear internacional ITER, constata que el fet de treballar sota la normativa de seguretat nuclear francesa i en un entorn d’ultra alt buit fa que la fabricació, ja de per si complexa, es converteixi en un repte més gran: “Ens cal un nivell de gestió de la documentació de qualitat molt elevat i, a més, hem de fabricar sota unes condicions extremadament rigoroses”.
Recorda que qui els va animar a endinsar-se en aquest projecte va ser IDOM, l’enginyeria basca que tenia un contracte amb ITER. “Vam anar treballant, provant, fallant i corregint i, després de quatre anys de perseverança, vam aconseguir la qualificació requerida”, manifesta.
La major dificultat a l’hora d’innovar creu que són els diners, ja que “amb recursos limitats, no pots fer tot el que voldries ni com ho voldries”. A més, creu que s’ha de tenir en compte que no es pot desenvolupar un producte excessivament complex, perquè el preu de venda seria desorbitat i el mercat no l’acceptaria. Per això, recomana trobar l’equilibri entre fer el que necessita el mercat i mantenir un cost raonable.
Demana a les Administracions Públiques que apostin més fort per la innovació, oferint més ajudes a fons perdut. “Per a nosaltres és molt complex mantenir departaments de R+D, plans d’innovació o fulls de ruta. Alhora, seria interessant crear una necessitat de país per desenvolupar tecnologia, impulsant la demanda i la recerca”, afegeix.
