L’impacte de la crisi ferroviària

Els dèficits d’inversió sostinguts al llarg del temps han afeblit la capacitat de la infraestructura ferroviària per oferir el servei previst

Les incidències i deficiències acumulades a la xarxa ferroviària estan afectant de manera significativa la mobilitat. Més enllà de l’impacte directe sobre la ciutadania, aquesta situació comporta uns costos molt rellevants per a l’economia i per al teixit empresarial, especialment per a les pimes, que tenen menys capacitat d’adaptació davant d’aquest tipus d’incidències.

Pimec ha estimat que la interrupció del servei de Rodalies, juntament amb el tall puntual de l’AP-7, ha generat un impacte econòmic molt elevat sobre el teixit productiu català, amb un cost mínim diari de 5.988.688,75 euros en termes de costos laborals i un impacte de 8.952.227,83 euros en termes de Producte Interior Brut, segons les estimacions elaborades per l’Observatori de la Pime de Catalunya.

Aquest càlcul es basa en els costos laborals derivats dels retards dels treballadors afectats, que han hagut de recórrer a mitjans de transport alternatius, excloent aquells que tenen la possibilitat de teletreballar i assumint un retard mitjà de 60 minuts per persona. En el cas del tall de l’AP-7, s’han estimat els costos a partir del temps addicional emprat pels treballadors per arribar als seus llocs de feina mitjançant vies alternatives.

L’empresari Miquel Camps, gerent de Miquel Camps SA, i vicepresident de Pimec ha explicat com aquesta crisi ferroviària ha impactat directament en la seva activitat empresarial, centrada en les reformes integrals de botigues, un sector especialment sensible als terminis i a la coordinació dels equips: “És cert que en aquell moment vam patir una pujada dels preus per part dels proveïdors, una situació que ja tensionava els marges pels conflictes bèl·lics, però sobretot ens va afectar el fet que els treballadors arribaven tard a les obres o, en alguns casos, ni tan sols hi podien arribar a temps”.

Camps també ha subratllat que aquests retards constants van generar “desajustos en la planificació dels projectes, allargant els terminis d’execució i dificultant el compliment dels compromisos amb els clients”. A més, ha afegit que la incertesa en els desplaçaments va obligar l’empresa a replantejar horaris, reorganitzar equips sobre la marxa i assumir costos addicionals per garantir la continuïtat de les obres, en un context ja marcat per la inestabilitat.

Per part seva, el president de Pimec Logística – Clúster Logístic de Catalunya, Ignasi Sayol, ha alertat que el caos ferroviari dibuixa un escenari complex per a les pimes, no només catalanes sinó també d’altres territoris com Navarra, Saragossa o el sud de França, tots ells vinculats al port de Barcelona com a node logístic de referència. Creu que les incidències han comportat un increment de costos i contradiuen els objectius de descarbonització, alhora que pot afectar la confiança en l’eficiència del port de Barcelona. En aquest sentit, ha advertit que el problema de fons és la manca d’infraestructures ferroviàries alternatives que garanteixin la continuïtat del servei en situacions d’incidència.

L’impuls del Pacte Nacional Ferroviari

Els representants de Pimec s’han reunit amb els diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per presentar-los la seva proposta de Pacte Nacional Ferroviari, amb l’objectiu d’assolir un consens de país que permeti abordar de manera estructural les mancances del sistema.

Entre altres qüestions, han defensat la necessitat d’un acord polític ampli i de llarg recorregut que superi les solucions a curt termini i permeti establir una estratègia estable per al desenvolupament del sistema ferroviari català. L’entitat ha proposat que aquest pacte es concreti en un Pla Integral Ferroviari, que actuï com a full de ruta operatiu per impulsar les actuacions necessàries. Entre els principals eixos que planteja destaquen:

Planificació integral de la xarxa ferroviària, amb una visió estratègica que integri tant el transport de passatgers com el de mercaderies i permeti disposar d’una xarxa més mallada, resilient i amb alternatives davant les incidències.

Millora de la inversió i de la seva execució, amb l’objectiu de recuperar el dèficit inversor acumulat i reforçar els actius crítics del sistema ferroviari.

Segregació dels fluxos de mercaderies i passatgers, per evitar col·lapses del sistema i garantir una operativa més eficient.

Una governança efectiva del sistema ferroviari, amb un paper central de Catalunya en la gestió i la presa de decisions.

Garantia d’inversió i renovació del material ferroviari, amb el compromís de recuperar el dèficit acumulat i d’incorporar nous trens per substituir progressivament les unitats més antigues abans del 2030.